Guanya el Barça, guanya La Sotana

La ‘Gran enciclopèdia del Barça’, el llibre sobre el caòtic univers blaugrana dels membres del pòdcast independent més escoltat en català, aconsegueix

Un parell de coses apareixien sempre en les prèvies d’aquest Sant Jordi com a condicionants de la festa (sense mirar al cel). La primera: que queia en diumenge. La segona: que el Barça jugava a l’Spotify Camp Nou contra l’Atlètic de Madrid a les 16.15 hores. A aquesta hora els integrants de La Sotana, autors de l’afilat llibre sobre el caòtic univers blaugrana anomenat –sense cap mena de rigor–

(Blackie Books), tenien programades firmes en un parell d’estands a Barcelona. Divendres, qui escriu aquestes línies va preguntar-li a un dels sotaners: ¿com penseu seguir el partit? «La veritat és que no ho havíem pensat. ¿A quina hora juguen?», em va respondre.

Amb un posat despreocupat i un humor enginyós i irreverent han fet de La Sotana el pòdcast independent més escoltat en llengua catalana, un espai en què el Barça és el centre de tot però alhora una excusa per parlar també de moltes altres coses. Fins avui el fenomen social i mediàtic es podia palpar en festes i programes en directe, però Sant Jordi i la recent publicació de la

–debut de tots ells com escriptors– van permetre que la febre sotanera es comprovés en les acalorades cues de fervents seguidors. Tant que Joel Díaz es va emportar una sorpresa quan es va posar el termòmetre a l’acabar-se la jornada literària.

«Tenir contacte amb persones que no coneixem de res, a priori, no ens resultava atractiu i, al final, ha acabat sent una cosa molt bonica. Veus que la gent t’estima i això mola», comentava un cansat Díaz al final de la diada quan l’efecte del primer xut de paracetamol ja havia passat de llarg. «El que no farem és queixar-nos. ¡A sobre que la gent es gasta 30 euros en un puto llibre de cinc borratxos!», afegia.

Un gol

Això deia després que el Barça guanyés l’Atlètic (1-0), un partit jugat en la seva última franja de firmes (de 16.00 a 18.00 hores). «Hem notat bastanta baixada

ser l’obra de no-ficció més venuda en aquesta llengua durant la jornada de Sant Jordi, superant el llibre de ‘Crims’, de Carles Porta.

[de firmes] a l’hora del partit. Hem felicitat personalment els responsables d’agendar-nos això mentre jugava el Barça», explicava Díaz, que durant tot el dia va fer parella amb Magí Garcia mentre que Andreu Juanola, Enric Gusó i Manel Vidal (la resta de l’equip sotanero) van firmar paral·lelament en altres punts de la capital catalana. Fins i tot alguns seguidors de La Sotana es van acostar als dos llocs per completar el quintet de dedicatòries.

Bé, un altre cop al partit i les firmes coincidents. «L’hem seguit com hem pogut per la ràdio i el mòbil... A mi m’ha vingut un tio i m’ha dit que ha marcat el Barça, Ferran Torres [com així ha sigut]. Jo, evidentment, no m’ho he cregut», se sincerava Díaz.

Un títol

Al matí la parella Garcia-Díaz no donava l’abast. «Aquesta comunitat sotanera és una cosa sociològicament preciosa. Han vingut avis, pares i fills... Tres generacions de sotaneros. Gent de tot arreu i tots amb un mateix lema, que és revelava Joel Díaz.

La cua de la parada de la llibreria Abacus al passeig de Gràcia amb el carrer Diputació va haver de tancar abans de temps per excés de persones esperant la seva firma. Magí Garcia, preguntat per les primeres sensacions mentre estampava l’enèsim

en un llibre –així s’ho demanava el poble– deia: «Digue’m un tòpic, que no tinc temps de pensar». Al seu costat, dret, firmant –i abraçant– hi havia el periodista Carles Porta dedicant ¿amb sang? el llibre

(La Campana). Casualitats del destí, La Sotana i Carles Porta arribaven a Sant Jordi en un particular cara a cara: tot apuntava que un dels dos seria el llibre més venut de no-ficció en català.

Van superar ‘Crims’

Finalment, el vencedor de la jornada d’ahir va ser el de La Sotana, una cosa que les cues i el ritme de venda feien preveure des de primera hora del matí. A primera hora de la tarda ja no quedaven exemplars de la

a la Casa del Llibre ni a la FNAC El Triangle.

Una mica més tard, l’editoral Blackie Books apuntava a aquest diari que ja havien esgotat les existències del llibre blaugrana dels sotaneros a tot arreu. Això és tota la primera edició. Posem números a la cosa: en concret, ahir van vendre uns 10.000 exemplars, que s’han sumat als 5.000 ja despatxats en el mes i escaig que fa que l’obra és a les llibreries. La impremta ja torna a estar en marxa, anuncien des de Blackie Books.

■

«Un tio m’ha dit que Ferran Torres ha marcat i, evidentment, no m’ho he cregut»