Sant Jordi Resurrection i ‘noir’
Els autors de novel·la negra Camilla Läckberg, Eva García Sáenz de Urturi, Juan Gómez-Jurado, Javier Castillo i Dolores Redondo, sense oblidar el rei local del ‘true crime’ Carles Porta, tres al podi dels més venuts d’ahir, coincideixen en una diada que t
Tot just desembarcar al passeig de Gràcia amb Aragó a primera hora del matí –això és, a un quart de 10– ja s’ensuma que serà el millor Sant Jordi de la història. Una multitud al carrer, un passeig de Gràcia assolellat i esplendorós, i l’ambient indescriptible que tan bé coneixem els que portem molts santjordis a l’esquena: alegria, ganes de celebrar, orgull d’aquesta festa única que any rere any es manté i s’estén, amor –sobrevingut o veritable– als llibres, estranya i bonica fraternitat de lectors, passió per aquests carrers, per aquesta ciutat on l’inaudit és possible, tot amalgamat en perfecte desordre un dia que és alhora un embolic i una meravella.
Efectivament, a les 11 la sospita s’ha confirmat: la gent omple els carrers, hi ha una animació que ens cura de l’angoixa de l’any passat. Un sol que fon fins al record més gèlid de la calamarsa que ens va amargar el dia l’any passat. Hi ha una sorpresa ingènua, encara temorosa. Al migdia, ja és alegria, eufòria.
Que és el millor Sant Jordi que mai hem viscut ja és axioma, paradigma. A la tarda hi ha futbol, però no passa res, tret que lectors i autors aixequen de tant en tant la mirada del llibre per preguntar què fa el Barça. I el Barça abunda en la felicitat de la majoria, perquè guanya, i fa més rodó –insisteixo: per alguns– un Sant Jordi inoblidable. Passi el que passi, el dia ja no es pot espatllar.
Quines ànsies hi havia d’una cosa així, fins i tot els carrers semblen alegrar-se’n. Quina bogeria de jornada. Quina gran sort formar part d’això. Quina pena que s’acabi, tot i que els peus ja no resistirien una cursa més entre parades de llibres i a la ploma ja no li queda tinta per continuar firmant. Quina pena que hàgim d’esperar 364 dies per tornar a viure aquesta alegria general, aquesta generositat dels lectors, aquest entusiasme dels llibreters i aquest optimisme, beneït sigui, quina falta ens fa. I ara que tot s’ha acabat, que plogui, sisplau, i la joia ja serà completa.
■ «És el Sant Jordi Resurrection. Ha tornat», apuntava radiant, amb un vestit nivi i firmant a peu dret, sense parar, la donostiarra Dolores Redondo. «L’any passat no vaig venir perquè estava escrivint, però l’anterior sí, i encara portàvem mascareta. Ara no ho recordem, però llavors encara no sabíem si podríem tornar a tenir un Sant Jordi com aquest. I sí, el tenim. I la gent és més carinyosa que mai. Han tornat les abraçades, els petons, els somriures», afegia exultant, en plena superilla del passeig de Gràcia, la creadora de la sèrie negra del Baztan.
L’autora d’Esperant el diluvi s’ha enfrontat a la resta de membres d’una banda noir d’autèntics best-sellers, qualssevol d’ells, cridats a estar entre els més venuts de la jornada, com així va acabar sent amb Eva García Sáenz de Urturi, Javier Castillo i Carles Porta.
I aquí tornava Castillo, amb el retolador a la mà des de les deu del matí a la plaça de Catalunya. «¡Abans ja hi havia unes 600 persones esperant! És surrealista. Hi ha més gent que altres anys», exclama «desconcertat i agraït» l’autor, ja acostumat en anteriors diades, i que a aquesta hi arriba amb doblet: nova novel·la, El cucut de vidre, i l’estrena televisiva de la sèrie La chica de nieve. «Hi ha més gent que altres anys. Potser es volien rescabalar de la calamarsada de l’any passat, ¡que ningú oblida!», assegura abans de mostrar, «flipant», una foto que ha fet amb el mòbil a una fan del matí: «¡S’havia tatuat al canell la paraula cordura! en al·lusió al seu primer llibre, El día que se perdió la cordura.
Qui no perd el seny, però ben bé ho podria fer i ningú li hauria de retreure després d’aguantar, sempre dret i fora de l’estand, firmant durant quatre hores seguides a l’altura de Diputació, a l’Abacus, és el periodista i escriptor Carles Porta. Admet, «al·lucinat», que sí, «està sent una bogeria». A última hora del matí seguia congregant una llarga cua. Tenia pacients fans que feia tres hores que esperaven per aconseguir la firma de l’autor de Tor i de l’univers televisiu i radiofònic sobre els casos reals de Crims.
Porta ha volgut dedicar la seva diada al desaparegut Josep Maria Espinàs. «És el primer Sant Jordi sense ell. Ell em va ensenyar a firmar dret per trencar la distància amb la gent i em va construir com a escriptor», recorda.
Qui s’estrenava eren els molt sorpresos suecs Camilla Läckberg i l’il·lusionista Henrik Fexeus, que han format tàndem a La secta, la segona entrega de la sèrie El mentalista. «Estem allucinant, ens havien avisat però no esperàvem això, és una autèntica bogeria. A Suècia no tenim res de semblant», exclamava la famosa dama negra nòrdica, sense parar de firmar a l’estand de la Fnac atapeït de seguidors i mirant de reüll, divertida, per si arribava Pedro Almodóvar, convocat a rubricar a la mateixa taula. «Si el veig li demanaré un promet ella, mentre que el seu col·lega prefereix aconseguir «un autògraf» del director manxec.
Qui no es perd una diada a Barcelona és Juan Gómez-Jurado, un cop més amb llargues cues de fans. «He arribat mitja hora abans per intentar alleugerir la pressió, però la cosa no baixa», constata el creador de la sèrie Reina roja abans de saltar de sobte per sobre de la taula de firmes per abraçar una amiga. «Els llibreters de Madrid em diuen que a veure quin any m’hi quedo per al Dia del llibre, però els dic que mentre hi hagi Sant Jordi... És una festa que s’ha de viure. Veure com es respira llibre al carrer. Hi ha un rotllo que no hi ha enlloc del planeta», recalca després de firmar la seva última novel·la, Tot crema,
en la qual presenta unes protagonistes al límit.
Qui no es cansa mai de repetir que està «des del 2016 en el top dels més venuts» és Eva García Sáenz de Urturi, que lamenta tenir el doble de fans a les cues dels que pot firmar a cada hora assignada. «Hi ha vingut gent des de Grècia, les Canàries, París, Bilbao, Mallorca...», recita l’autora, que porta novetat, El ángel de la ciudad, «una manera de viatjar des del sofà a la bellíssima Venècia». Paraula de supervendes.
■