El Port planeja ampliar el pont Porta d’Europa
▶ L’obra evitarà col·lapsar de passatgers el moll Adossat quan hi atraquin els ferris
rehabilitarem per a projectes d’economia blava. Cal reflexionar sobre el lloc que havia d’ocupar l’Hermitage, volem que sigui un espai per a la ciutadania i no el turisme. Maremàgnum i Imax amb el projecte del Liceu, el mateix. Cal fer una sacsejada.
— Pel que fa als accessos hi ha també la connexió amb la Marina del Prat Vermell, anunciada per l’Ajuntament.
— Es treballa de manera coordinada i compartim l’objectiu, a més va molt vinculat a la reforma de la Ronda Litoral, ara estem pendents dels projectes.
— ¿En quina situació estan els accessos ferroviaris i viaris?
— Van junts. El gran projecte de futur del Port de Barcelona fins al 2030 són els nous accessos pel sud amb una inversió de 760 milions. És imprescindible que es portin a terme en cinc anys perquè necessitem fer un salt qualitatiu en connectivitat ferroviària.
— S’esperen des de fa molt temps.
— El protocol del 2020 s’ha traduït en la redacció dels projectes bàsics i la configuració d’equips de treball. Esperem que el 2023 s’adjudiquin els projectes. Afecta diferents àmbits: Adif, carreteres, la part ferroviària, cal coordinar en temes ambientals... És un espai amb una complexitat enorme.
— ¿No s’avança en quota ferroviària?
— Ara mateix estem en un 14%, que és un percentatge elevadíssim, com cap altre port al Mediterrani. El 2005 teníem un 2%, però hem tocat sostre i amb la infraestructura que tenim no podem créixer. Més ferrocarril és imprescindible per afrontar la descarbonització del transport.
— ¿Hi ha avenços sobre la taxa ambiental de la Generalitat?
— Vam presentar al·legacions i ens hem reunit amb la Conselleria d’Economia per mirar d’arribar a un acord. Que es compagini la voluntat de ser exigents ambientalment i que els ports puguin competir.
— ¿Amb l’augment de la taxa turística als creueristes heu detectat un refredament de l’interès per Barcelona?
— No ens consta.
— ¿I com ho valora?
— Els creuers són una activitat significativa per al port i per a Barcelona i la nostra funció és gestionar-ho: minimitzar tot allò negatiu i impulsar el retorn sobre la ciutat. Volem ajudar a fer aquest encaix de l’activitat de creuers i per això impulsem el Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers amb 50 mesures.
— ¿Per a què servirà?
— Per donar el màxim d’informació i funcionarà abans de l’estiu. Hi ha marge de millora, ganes per part de la ciutat i del sector de trobar aquest encaix. Volem ser la ròtula que pivoti i coordini unes iniciatives que permetin que en un parell d’anys millori de manera significativa la percepció que es té. Els creuers han de canviar moltes coses, però també el port i la ciutat. Ens arremangarem.
— ¿Reduir els creueristes és una opció com demana l’alcaldessa Ada Colau?
— És important conèixer les regles del joc. Quan dones una concessió a una naviliera fruit d’un pacte del 2018 no pots fer marxa enrere. Si pactes set terminals són set concessions i darrere de cada una d’aquestes hi ha 100 milions d’inversió pública i privada. Llavors es va determinar el futur dels creuers a Barcelona i cal ser conscients d’això, però no podem obviar un cert malestar d’una part de la ciutadania i el Port vol-hi donar resposta.
■
La rotunda transformació que viu el Port de Barcelona, esperonada per la celebració el 2024 de la Copa Amèrica de vela, arribarà a un dels elements més singulars de la infraestructura: el pont Porta d’Europa, que haurà de ser ampliat en els anys vinents per absorbir les noves necessitats de mobilitat cap al moll Adossat.
Aquesta construcció basculant inaugurada el 2000 és la més gran del continent d’aquestes característiques i és l’única manera d’arribar per terra a l’Adossat, on atraquen els grans creuers. El president del Port, Lluís Salvadó, afirma a EL PERIÓDICO que serà un pas necessari per al nou cabal de passatgers de ferris i creuers quan tota l’activitat es concentri allà, en un termini de tres anys. Aleshores, el port haurà de plantejar «desdoblar» aquesta via.
El pont consta d’una estructura mòbil en acer de base de dues fulles a 22,5 metres d’altura, recolzats sobre dues pilastres a la dàrsena. S’obre per la meitat en vertical per permetre el pas d’embarcacions i ofereix un canal de navegació de 100 metres en total.
El seu protagonisme creixerà a curt termini. La concentració de l’activitat de passatgers al moll Adossat és l’eix de l’acord tancat el 2018 entre el port i l’ajuntament, per separar el tragí de naus de la primera línia marítima per motius mediambientals i per guanyar espai d’usos ciutadans a peu de Ciutat Vella. Així, els creuers més petits i luxosos passaran a operar només en terminals de l’Adossat, com els ferris.
Transvasament dels creuers
Aquest objectiu, que s’ha accelerat amb motiu de la Copa Amèrica, es traduirà en el transvasament de l’activitat de creuers a finals d’aquest any i dels ferris en els vinents. Es pot recordar que l’activitat de ferris va arribar a l’1,6 milions d’usuaris el 2022, prop de la xifra de creueristes (2,3 milions de moviments, que corresponen en realitat a 1,65 milions de viatgers).
D’aquesta manera, quan desaparegui l’activitat industrial i es focalitzi la de viatgers, el volum d’usuaris del pont per accedir a l’Adossat es multiplicarà, però sobretot creixerà el nombre de vehicles, ja que bona part d’usuaris dels transbordadors porten el seu propi cotxe. A més dels camions de mercaderies que hi embarquen per traslladar-se a les Balears i Itàlia.
El president del Port té clar que en un parell d’anys hauran de «plantejar l’ampliació del pont», que ja consta en la seva «planificació». «S’haurà de desdoblar», precisa, per evitar la congestió a la zona. No hi ha cap pressupost ni projecte, però sí la certesa que és una ampliació.
■