Zelenski celebra el seu quart any en el poder convertit en un heroi nacional
▶ Després de la invasió militar llançada per Rússia, el president d’Ucraïna ha passat de generar desencant a simbolitzar la resistència del país eslau, tot i que el seu carisma s’està diluint
Entre els canapès de disseny, el confeti i la plèiade de cares conegudes, el cert és que en aquell local de moda a Kíiv a la vora del riu Dnipro, ningú dels presents allà acabava de prendre’s gaire seriosament el president electe d’Ucraïna, l’humorista Volodímir Zelenski, instants després d’anunciar-se la seva aclaparadora victòria en la segona volta de les eleccions presidencials celebrades l’abril del 2019.
Embriagat per l’eufòria al conèixer que havia obtingut més d’un 70% dels vots emesos i s’havia imposat al seu rival, el president sortint Petró Poroixenko, en la totalitat de les oblast (regions) ucraïneses a excepció de Lviv, el flamant cap de l’Estat va aparèixer davant els seus seguidors congregats per llançar una professió de fe en la democràcia i en el relleu de l’autoritat política mitjançant eleccions, que ja fins i tot abans d’arrencar el seu mandat causaria irritació a la veïna i autoritària Rússia: «Puc dir-ho, com a ciutadà ucraïnès, a tots els països de l’espai postsoviètic: ¡tot és possible!».
Quatre anys, una guerra, desenes de milers de morts i un país destruït separen aquells moments d’alegria de l’ombrívola actualitat. L’humorista convertit en president, capaç fins i tot de riure a la cara del totpoderós cap d’Estat veí, Vladímir Putin, anomenant-lo «cabró» o «gilipolles» mitjançant un enginyós joc de paraules en una sèrie de televisió d’èxit, ha passat moments per a tots els gustos: des del relatiu desencant els seus primers anys al capdavant del país quan la ciutadania percebia que era incapaç de posar límits a la corrupció i al poder dels oligarques, fins a adquirir un estatus d’heroi al negar-se en rodó a abandonar Kíiv en els primers compassos de la guerra i encapçalar la resistència.
Però tot el que puja, baixa, i
El líder ucraïnès va rellevar Poroixenko després d’imposar-se per sorpresa i obtenir el 70% dels vots
analistes com Ievgueni Fedtxenko, director de StopFake, una pàgina web especialitzada en desinformació i atacs híbrids des de Rússia, estimen que el denominat efecte Zelenski «està remetent una mica» a mesura que la ciutadania pren consciència que el suport de la comunitat internacional al país «no es deu únicament al president, sinó a la voluntat de resistir de tots els ucraïnesos».
L’any vinent a Ucraïna li toca celebrar eleccions presidencials de nou, tot i que la guerra i l’aplicació de la llei marcial podrien obligar a posposar la cita amb les urnes.
Creixen les crítiques
Zelenski, amb milions de seguidors en xarxes socials com Twitter o Instagram, està sent qüestionat en cercles periodístics i opositors per la seva actuació en les setmanes i mesos anteriors a la guerra, en particular per la falta de preparació del país, que va permetre a Rússia en els primers dies de l’ofensiva aconseguir el control d’un significatiu tros de territori ucraïnès al sud d’aquest país.
En un recent article, Yuri Butussov, redactor de la publicació online Tsenzor.net criticava el silenci presidencial davant la revelació que alts càrrecs del Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU, per les seves sigles en ucraïnès) nomenats per ell abans de la invasió van resultar ser agents dobles treballant per a Rússia. «En dues setmanes, el president Zelenski no va tenir ni un minut per comentar res sobre la sensacional revelació que tot un grup d’agents de l’FSB rus havia sigut nomenat per als càrrecs més importants de l’SBU», va criticar Butussov.
Reptes pendents
Garantit el suport dels Estats Units i de la Unió Europea (UE), amb algunes excepcions individuals, la gran assignatura pendent del mandatari ucraïnès és obtenir més suports a l’Amèrica Llatina, on hi ha molta menys receptivitat a la seva visió del conflicte que a Occident. Zelenski també té com a repte guanyar-se les simpaties de la Xina, pròxim aliat de Rússia en l’àmbit formal tot i que al·lèrgica a crisis bèl·liques que posin en qüestió l’estabilitat econòmica mundial i la integritat territorial de cap Estat.
Per al primer objectiu, el president d’Ucraïna ha proposat la celebració d’una cimera entre el seu Govern i els països de l’Amèrica Llatina. En el cas de Pequín, Zelenski pretén endinsar-se en un dels 12 punts del pla de pau que fa referència a la necessitat de respectar la integritat territorial de cada Estat i ha expressat la seva disposició a reunir-se amb el líder xinès, Xi Jinping.
■
El mandatari busca obtenir més suports a l’Amèrica Llatina i guanyar-se també la simpatia de la Xina