Tirotejats tres joves i una nena en una setmana als EUA
▶ Totes les víctimes van ser atacades quan per error van entrar en llocs on els seus habitants van executar el dret a l’autodefensa
Ralph Yarl, un adolescent de 16 anys, va anar a buscar els seus germans bessons petits a la casa equivocada. Kaylin Gillis, una jove de 20 anys, es va ficar amb uns amics amb cotxe per un camí privat erroni. Una amiga de Payton Washington, una
de 18 anys, s’havia confós de cotxe a l’aparcament d’un supermercat. I a Kinsley White, una nena de 6 anys, se li va escapar la pilota de bàsquet amb què jugava amb altres nens al carrer al jardí d’un veí. A gairebé qualsevol lloc del món, quatre episodis tan intranscendents no arribarien mai a les notícies. Però els quatre han passat, en sis dies, als Estats Units, i en els quatre les respostes als errors innocents van ser trets. En el cas de Gillis li van costar la vida.
Fins i tot en un país tristament habituat als tirotejos massius, gairebé es diria que anestesiat per la xacra de la violència amb armes de foc, els quatre incidents han provocat consternació i, un cop més, ràbia. Tot i que cada cas és únic, tant per les seves particularitats com per les lleis estatals que regeixen la possessió d’armes i el seu ús en els escenaris d’aquests últims casos (Missouri, Nova York, Texas i Carolina del Nord), el conjunt torna a confrontar els EUA amb una realitat fosca que el senador Chris Murphy, un dels més involucrats en l’àrdua i gairebé sempre infructuosa lluita per incrementar els controls d’armes al Congrés, no ha dubtat a qualificar de «distòpica».
Als EUA hi ha almenys 120 armes de foc per cada 100 habitants. El 2021, l’últim any amb xifres dels Centres de Control i Prevenció de Malalties, les bales van provocar la mort de gairebé 49.000 persones, un 8% més que l’any anterior. I això significa que gairebé el 80% dels assassinats al país es cometen amb armes de foc, un percentatge eixordador enfront, per exemple, del 13% d’Austràlia o el 4% del Regne Unit.
Han crescut a més els estats amb lleis que emparen l’autodefensa, bé reforçant l’anomenada «doctrina del castell», que dona dret a la protecció de la llar, o aprovant lleis conegudes com (literalment, «defensa el teu terreny»), que treuen dels confins de la vivenda privada aquesta empara a l’autodefensa. Des que Florida va obrir la veda el 2005, prop de 30 estats han aprovat aquestes últimes normes, que han jugat un paper important en casos destacats i que anàlisis i experts assenyalen com a problemàtiques.
Segons un estudi publicat el 2022 en el
per exemple, les lleis van estar associades amb un increment mensual d’homicidis entre el 8% i l’11%. I en unes declaracions a USA Today, Caroline Light, autora d’un llibre sobre aquesta regulació, denunciava que «ens fan a tots menys segurs i eleven el risc si es comet un error innocent».
També Christopher Slobogin, professor de Dret i director del programa de Justícia Penal de la Universitat Vanderbilt, declarava en el diari que «el més preocupant és que el llenguatge de
significa que hem tornat als dies del salvatge Oest en què la gent pot respondre a confrontacions amb força letal, fins i tot si és desproporcionada respecte a l’amenaça».
Crim i paranoia
En la situació única nord-americana hi juguen un paper altres factors. Mentre durant la pandèmia hi havia protestes nacionals contra la brutalitat policial i la injustícia racial i un augment de la criminalitat, per exemple, polítics i mitjans, especialment els conservadors, s’entregaven a una denúncia i cobertura desorbitada i desmesurada. Malgrat l’augment real de crims violents i assassinats amb armes de foc, el que es projecta és una imatge apocalíptica sobre el suposat descens del país a un infern de violència.
A tot això s’hi afegeixen les campanyes del lobby de les armes. I també una evolució en els motius que fan que els nordamericans s’armin. Mentre en sondejos de Gallup el 2000 i el 2005 al voltant del 66% dels nord-americans deien que tenien armes per protegir-se davant el 60% que les tenia per caçar, en una altra enquesta del 2021, el percentatge de caça havia caigut lleugerament però el de protecció s’havia disparat fins a gairebé el 90%. I el professor de la Universitat Estatal de Nova York especialitzat en lleis de regulació d’armes Robert Spitzer ha dit a Vox: «La cultura de les armes dels EUA uneix la tradició de caça esportiva amb la de milícies i frontera, però en els temps moderns l’element de caça ha sigut eclipsat per una noció altament polititzada que portar armes és una expressió de llibertat, individualitat, hostilitat al Govern i autoprotecció».
El conjunt alimenta el que The New York Times ha definit com un «còctel tòxic de paranoia, desconfiança i sospita que enverina moltes interaccions diàries», una anàlisi que no només fa el rotatiu. «Ens estem convertint en una nació fortament armada tan poruga, enfadada i ansiosa de gallet fàcil que assassinar amb armes és ara la forma com resolem les nostres frustracions», denunciava Murphy dimecres al Senat. «Això és una distopia i és una que hem escollit per a nosaltres. No té per què ser així», deia.
«Vivim en un país que dispara primer i pregunta després», ha denunciat també John Feinblatt, president del grup Everytown for Gun Safety, que també lluita per intensificar el control d’armes.
■
Als EUA hi ha almenys 120 armes de foc per cada 100 habitants, una xacra que porta a la violència
El 2021, unes 49.000 persones van ser assassinades a trets, un augment del 8% en relació amb el 2020