Dos tests per al PSOE i Podem
La deteriorada relació entre les dues formacions que integren el Govern té al davant dues noves proves: les lleis de famílies i de paritat. Les dues iniciatives aborden assumptes sensibles per als morats i ja han provocat friccions entre els socis de l’Ex
Hi va haver un moment, entre finals de l’any passat i principis d’aquest, en què el PSOE va pensar que Unides Podem volia trencar. L’ala socialista del Govern veia Ione Belarra i Irene Montero amb ganes d’abandonar la coalició. Però aquesta presumpta intenció, si va arribar a existir, ha quedat en res. Els col·laboradors més pròxims del president, Pedro Sánchez, creuen que les titulars d’Assumptes Socials i Igualtat van fer un pas enrere al comprovar que la resta de ministres del seu espai (Yolanda Díaz, Alberto Garzón i Joan Subirats) no pensaven seguir-los.
«No hi haurà ruptura», insisteixen a la Moncloa, on s’intenta girar full de la crisi de la llei del només sí és sí, després de l’aprovació al Congrés dijous passat de la proposta del PSOE amb el suport del PP i el vot en contra d’Unides Podem, i s’acullen les contínues crítiques del seu soci minoritari gairebé com si no existissin. Bàsicament, s’ignoren en públic, abocats com estan els socialistes en el combat ideològic amb el PP davant el cicle electoral d’aquest any, amb autonòmiques i municipals el 28 de maig i generals, en principi, al desembre. Però la deteriorada relació entre les dues formacions que integren el Govern té encara dues noves i importants proves: les lleis de famílies i de paritat.
La primera norma, tret de sorpresa, serà aprovada pel Congrés en aquesta legislatura, ja que es tramitarà pel procediment d’urgència, que permet reduir a la meitat els terminis. L’entrada en vigor de la segona abans de les generals no està garantida. Però les dues iniciatives comparteixen dues circumstàncies: aborden assumptes sensibles per als morats, amb matèries que depenen dels departaments que dirigeixen Belarra i Montero, i ja han provocat friccions entre els socis de la coalició, sense arribar a l’enfrontament obert i cisma del només sí és sí.
La llei de famílies és una de les iniciatives estrella del Ministeri d’Assumptes Socials. A falta que pugui ser modificada al seu pas pel Congrés i el Senat, implica importants novetats: inclou tres nous permisos per a la cura de familiars o convivents, equipara les famílies monoparentals que tenen dos fills a les nombroses i reconeix els diferents tipus d’unitats, com les adoptives, múltiples, acollidors, reconstituïdes, LGTBI o amb algun membre amb discapacitat.
Tot i això, quan va ser aprovada en segona volta pel Govern, a finals del mes passat, en ple xoc pel només sí és sí, la Moncloa no va permetre que Belarra comparegués per donar compte de la norma. Va ser un detall molt significatiu del mal moment pel qual passa la relació entre els dos socis de la coalició.
El tuit de Belarra
Fonts del departament de la secretària general de Podem van revelar després que havien sol·licitat sense èxit intervenir en la tradicional roda de premsa després del Consell de Ministres. Privada d’aquesta plataforma, Belarra va recórrer a un vídeo de tres minuts i mig a Twitter per explicar els detalls de la nova llei. «M’alegra molt poder explicar-vos que el Consell de Ministres ha donat llum verda definitiva a la nova llei de famílies», va dir.
La llei de paritat tampoc ha sigut aliena a l’enfrontament entre els socis. Al contrari. La norma, que obligarà que la representació d’homes i dones sigui igualitària en grans empreses, governs, llistes electorals, col·legis professionals i jurats, entra de ple en les matèries que depenen del Ministeri d’Igualtat. Però Irene Montero no hi ha tingut cap paper.
La norma va ser anunciada pel mateix Sánchez el 4 de març, a les portes del 8M, en plena batalla per la llei del només sí és sí, amb socialistes i morats disputant-se la bandera del feminisme. Quan l’avantprojecte va ser aprovat tres dies després pel Govern, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va confirmar que la participació de la titular d’Igualtat en aquesta iniciativa havia sigut nul·la, i elevava així el malestar del soci minoritari.
■
L’exhumació té un fons de didàctica política similar a la de l’exhumació de les restes de Francisco Franco, el 24 d’octubre del 2019, però en la seva forma és un acte diferent. El trasllat del cos del dictador va ser una expulsió decidida pel Govern de Pedro Sánchez, i com acte públic i volitiu de l’Executiu es va organitzar fins i tot una retransmissió televisiva. L’exhumació d’avui és una decisió familiar dels Primo de Rivera, i com acte privat el Govern només la comenta com «un pas més en la resignificació del recinte», com va dir Bolaños divendres passat.
■