Mor Vicenç Oller, primer conseller d’Indústria de la democràcia
També ha ballat –literalment– pels carrers el candidat d’ERC, Ernest Maragall, que junt amb la dirigent del partit, Marta Vilalta, van posar en el focus que hi continua havent «repressió» en l’independentisme i en la defensa del català que està fent el Govern davant un Ajuntament de Barcelona que consideren que «no compleix aquesta responsabilitat».
Alberto Núñez Feijóo va invocar l’«esperit de remuntada» del PP a Catalunya durant un passeig amb l’alcaldable Daniel Sirera, però sense el líder català del partit, Alejandro Fernández, malgrat estar prevista la seva assistència. Feijóo va erigir Sant Jordi en «icona» de Catalunya, una festa de «tranquil·litat i tolerància», paraules les quals Sirera va sumar a «concòrdia i llibertat».
Amb la mateixa bandera es va expressar el líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa, que va definir la festivitat com la «veritable diada» de «tots els catalans», en contraposició a l’11 de setembre, una data que considera «contaminada per l’independentisme». Acompanyats de roses taronges, l’alcaldable, Anna Grau, va aprofitar la jornada per prometre una «ofensiva pel bilingüisme».
■
L’economista Vicenç Oller i Company, primer conseller d’Indústria de la Generalitat en democràcia (entre els anys 1980 i 1984), va morir ahir, segons va informar la patronal Foment del Treball, de la qual va ser dirigent. Aquesta organització va lamentar la mort de qui va ser el seu secretari general quan Carles Ferrer Salat n’era el president, i el va definir com «un home compromès amb el teixit empresarial i industrial» i amb visió de present i futur.
A més a més de ser conseller a l’executiu liderat per Jordi Pujol, va assessorar el Govern d’Artur Mas i va presidir el Cercle d’Economia en dues etapes, va estar en el consell d’administració de La Caixa, va ser membre de la Societat Catalana d’Economia i vocal de la Fundació Economia i Empresa.
El maig del 1979, després de ser elegit president del Cercle d’Economia, tenia clares quines eren les prioritats: «Tot i que els partits polítics continuaran figurant en les primeres pàgines dels diaris, el veritable cavall de batalla dels pròxims temps el trobarem en els problemes econòmics». Com si fossin declaracions contemporànies, Oller va pros-seguir amb aquestes paraules: «El més essencial, de cara al futur, és saber vèncer la crisi econòmica i rellançar el país cap a nous camins de progrés en el si d’una societat democràtica». Un any després, el 8 de maig del 1980, saltava a l’arena política i el 1984 seria substituït per un altre nom conegut de l’escena econòmica catalana: Joan Hortalà.
Ada Colau va recórrer el centre de la mà de la líder de Sumar, Yolanda Díaz, però sense Irene Montero
Alberto Núñez Feijóo va invocar l’«esperit de remuntada» del Partit Popular a Catalunya
De retorn al Cercle
Després d’abandonar el Govern, Oller es va reincorporar a l’empresa privada, en concret, al servei d’estudis de la Banca Garriga Nogués, que ell mateix havia creat. El 1987 va tornar a ocupar la presidència del Cercle durant dos anys més. Una etapa en què, sens dubte, va tenir com una de les principals missions acompanyar en l’organització dels Jocs Olímpics del 1992.
■