Fals moviment ‘eco-friendly’
Em preocupa el fals moviment ecologista que moltes empreses utilitzen ara només per quedar bé. Decep veure com algunes s’aprofiten de la consciència ambiental de molts per obtenir beneficis a nivell d’imatge, sense realitzar accions reals i significatives en favor del medi ambient. Moltes adopten un discurs ecologista a les seves campanyes de màrqueting, però el seu compromís es queda en les paraules. S’afegeixen a la tendència eco-friendly sense implementar canvis significatius en les seves pràctiques empresarials.
És fonamental que les empreses assumeixin la responsabilitat real
Als països rics l’imaginari dominant sobre el transport és «una família, un cotxe» (o fins i tot dos o tres cotxes); aquest imaginari s’ha estès també en altres llocs del món.
Actualment hi ha pocs dubtes sobre que el model tradicional basat a cremar massivament derivats del petroli ha de canviar a causa de l’emergència climàtica i que ha de fer-ho ràpidament. El transport privat és el principal demandant de petroli i un contribuidor important a les emissions de gasos amb efecte hivernacle.
No obstant, molts veuen la progressiva desaparició dels cotxes actuals com un canvi purament tecnològic cap als cotxes elèctrics sense haver de replantejar el model de mobilitat. Això és un greu error per moltes raons.
El cotxe privat és una alternativa extremadament ineficient en termes energètics i més en el cas dels cotxes elèctrics, que en general són molt més pesants que els tradicionals degut sobretot al pes de les bateries. Per moure una o unes quantes persones s’ha de moure una estructura que pot pesar una tona i mitja, i fins i tot més.
La transició a una electricitat cent per cent renovable dependent de determinats minerals escassos com el liti, el cobalt o algunes de les anomenades terres rares. Ja fa anys que informes d’institucions com l’Agència Internacional de l’Energia i el Banc Mundial alarmen sobre la dependència dels que s’han anomenat minerals crítics. L’extracció d’aquests minerals genera molts impactes ambientals i conflictes, tot i que no els veiem perquè normalment es produeixen lluny de les zones
Jordi Roca Jusmet és catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona