Un de cada quatre presos no té casa al quedar en llibertat
L’escassetat de places per acollir reclusos sense llar provoca que alguns acabin al carrer o que tornin a delinquir. Justícia ampliarà l’oferta, però adverteix que no és competència seva.
El 26,5% dels presos de Catalunya, prop de 2.700 reclusos, que avui compleixen condemna no tenen una vivenda on anar quan quedin en llibertat. Són les dades més recents facilitades per la Conselleria de Justícia de la Generalitat a EL PERIÓDICO. «Si troben una llar, és molt precària: en condicions pèssimes, per exemple sense cèdula d’habitabilitat», explica Rosa Maria Martínez, cap de l’àrea de medi obert i serveis socials de la direcció d’afers penitenciaris del departament. En total, Justícia ofereix un centenar de places per als presos sense sostre. Les entitats que les gestionen assenyalen que són del tot insuficients i adverteixen que la falta de vivenda «condiciona la reinserció: és una doble condemna».
«Les persones que surten de la presó estan en terra de ningú: la presó ja no se’n fa responsable, i els serveis socials tampoc perquè no estan empadronats enlloc. És un cercle viciós d’exclusió que no s’acaba mai», es queixa Betlem Román, treballadora social de la Fundació Obra Mercedària, una entitat amb més de 200 anys d’història atenent presos. Román treballa a la Llar la Mercè, un dels recursos de Catalunya per a presos sense sostre ja lliures.
Poques places
Aquesta vivenda té 18 places, però només 6 estan ocupades. La Conselleria de Justícia en finança 3. Les altres es cobreixen amb els donatius que aconsegueix la fundació. «L’any passat vam rebutjar el 51% de les sol·licituds que ens feien els treballadors socials de les presons», explica Román. «Hem d’escollir els casos menys greus, els més recuperables, perquè si no no tindríem rotació», afegeix.
¿I els més greus on acaben? El silenci parla per si sol. «El problema és que no tenim diners per finançar-ho, ens falten molts recursos, però la necessitat existeix: molta gent surt de la presó i no té on anar. ¿Com vols que comencin una nova vida així?», es lamenta la directora de l’entitat, Núria Ortín.
Als mercedaris els arriben sollicituds de tota mena que no poden assumir. El mateix li passa a la Fundació Sant Antoni Abat, que gestiona l’altre centre per a presos que ja han complert la condemna i no tenen vivenda. «Només tenim sis places. Cada vegada que dic que no a algú penso ‘¿on acabarà aquesta persona?’», assegura Alba Vilà, treballadora social del centre. «Això no afavoreix la reinserció, és clar. Molta gent ha trencat amb la família o les seves xarxes de suport i només els queda l’entorn de la mala vida, que els va portar a consumir drogues, a delinquir. Si es veuen amb les mans buides no tenen cap altra opció que tornar-hi», explica.
«És molt important que tinguin un lloc on dormir, menjar. Nosaltres els ajudem amb les