La no reinserció
prestacions, a buscar feina, pis. Això ajuda que puguin refer la seva vida des de zero», diu Vilà.
Segons expliquen les dues entitats, cada cas és complex, però hi sol haver dos perfils molt diferenciats. Un, joves migrants sense papers. «És un problema gravíssim. A la presó sí que treballen, però quan surten no poden accedir a una prestació social ni els poden fer un contracte. I la seva família és lluny», remarca Vilà.
El perfil dels espanyols
L’altre perfil és dels espanyols, que solen tenir més de 50 anys, amb un historial de consum de drogues, trastorns de salut mental i una família completament trencada que no en vol saber res. «El principal delicte que cometen són robatoris per consumir. El problema és que la paga d’excarceració és de menys de 500 euros al mes, i triguen uns quants mesos a cobrar-la. Tenen molts problemes per trobar feina i amb la burocràcia de les ajudes socials costa moltíssim, no els arriba per tornar a començar», explica Román.
La Conselleria de Justícia admet la situació. «Som molt sensibles i estem ampliant places», diu Martínez. Però considera que atendre els presos una vegada són lliures no és responsabilitat seva. «Nosaltres estem elaborant programes, però en realitat no ens correspon. Els haurien d’atendre els serveis socials municipals. Són persones lliures vulnerables i el sistema les ha d’atendre com a qualsevol altre ciutadà. Hi ha ajuntaments que no volen empadronar-los, i llavors tenim problemes», insisteix Martínez.
A Barcelona hi ha un conveni amb Justícia des del 2019 pel qual treballadors socials de les dues administracions treballen conjuntament per trobar una sortida cas per cas. «Hem atès 103 persones, però aquesta col·laboració s’ha d’ampliar a més municipis i territoris», remarca Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona. El Govern vol implantar aquest sistema de col·laboració amb més ajuntaments, a través de l’Estratègia Catalana de Sensellarisme, que fa anys que el Departament de Drets Socials té sobre la taula sense gairebé haver-se desplegat.
«Necessitem circuits institucionals. El que no pot ser és que l’Administració generi persones sense llar que després hem d’assumir els ajuntaments. Ens passa amb les presons, però també amb els centres de menors de la DGAIA i les altes dels hospitals», insisteix Fuertes.
La comissionada reconeix que la xarxa de col·laboració no arriba a tothom. «És clar que tenim peticions, i és clar que veiem persones al carrer que acaben de sortir de la presó», afegeix Ferran Busquets, director de la fundació Arrels.
D'acord amb el seu cens, el 5% de les persones que dormen al carrer a Barcelona provenen d’un centre penitenciari. «Després de perdre la llibertat tornen a estar condemnats. Justícia té una responsabilitat amb ells, i la condemna continua quan es queden al carrer. Tenen dret a començar des de zero amb plens drets», es queixa Busquets.
Pisos per a permisos
La Conselleria de Justícia sí que admet la seva plena responsabilitat en la gestió dels pisos per a permisos. Hi ha presos que tenen dret en el segon o tercer grau, a sortir de la presó alguns dies, però no ho poden fer perquè no
F. OBRA MERCEDÀRIA
F. SANT ANTONI ABAT
Les dades de la Conselleria de Justícia revelen que molts dels presos que surten en llibertat al complir condemna acaben al carrer. tenen cap adreça on anar. Ara hi ha 90 places en pisos d’aquesta tipologia, però el Govern les vol ampliar fins a les 100. I quan acaben la condemna només s’hi poden quedar tres mesos.
La fundació pel Suport Social Solidari gestiona una vintena de places d’aquesta tipologia a Tarragona. «Hem fet filigranes i hem pogut atendre tots els casos aquí», comenta Laura Andreu, treballadora social. «Es poden quedar tres mesos màxim, ¿i després què?», afirma. Alguns troben una sortida. «Amb d’altres, fem el que podem, truquem a entitats socials, ajuntaments... És imprescindible que hi hagi algú que els ajudi, sinó és impossible», assenyala.
Vincle familiar
Càritas també gestiona dos pisos de permisos a Barcelona. «Tenim més temps fins que acaben la condemna, però el problema el veiem igual. Amb alguns aconseguim recuperar el vincle amb la família, però d’altres acaben en locals, habitacions sense condicions higièniques, cases ocupes, cotxes...», diu Lourdes Ginesta. «Ells a la presó s’imaginen una vida en llibertat però topen de cara amb un món que no els ajuda gens», afegeix.
La Fundació Cedre, a Barcelona, està especialitzada a atendre joves, menors de 30, que compleixen condemna. «La majoria són migrants sense papers i això fa molt difícil la seva reinserció: els hi neguen tot, feina i ajudes socials. ¿Què vols que facin? ¡És clar que reincideixen, no hi ha cap altra alternativa!», exclama la gestora de l’entitat, Gemma Font. Sergi Fortià, de la cooperativa Suara, també veu el problema des d’un pis amb set places a Figueres. «El sistema els estigmatitza. Nosaltres els derivem als serveis per a persones en exclusió i alguns ens diuen que no», es queixa.
■
«Les persones que surten de la presó són en terra de ningú: la presó no se’n responsabilitza»
«Cada vegada que li dic que no a algú penso ‘¿on acabarà aquesta persona?’»