La forta sequera obliga a adaptar jardins i terrasses particulars
Els experts recomanen oblidar les flors que consumeixen molta aigua i plantar flora mediterrània, apostant per canviar petúnies i dàlies per romaní, lavanda o sàlvia.
Davant la pertinaç sequera que pateix Catalunya, els experts proposen canviar petúnies, dàlies i lliris africans per romaní, lavanda, sàlvia o ginestes. La idea és reconvertir patis, terrasses i jardins de les ciutats i de les cases particulars perquè siguin sostenibles. Plantegen abandonar les boniques flors exòtiques i substituir-les per la flora mediterrània. «Si la sequera influeix en la política, en el turisme i en la indústria, ¿com no ha d’afectar la jardineria?», es pregunta el naturalista Martí Boada.
Ell, juntament amb Jaume Marlès, un altre investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), advoca per omplir els patis, terrasses i jardins amb plantes autòctones que tinguin opcions de sobreviure amb l’aigua de la pluja i poc més. «Hem de recuperar l’encant i apreciar la bellesa d’aquestes espècies que tant valorem al camp però que no plantem als nostres jardins», afirma Boada.
Els dos científics van posar sobre la taula aquesta proposta en una conferència al museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu. La xerrada la va organitzar la fundació Viver de Bell-lloc amb el títol Jardineria i futur sostenible. Per als dos especialistes, no hi ha dubtes que l’actual situació ambiental no té precedents.
«Per tant, quan algú es posi a planificar un jardí, públic o privat, ha de tenir en compte com funcionaran les espècies escollides en els 20 o 30 anys vinents», opina Boada. ¿És possible un jardí «sostenible»? Segons Boada i Marlès, ho hauria de ser. La clau és escollir plantes mediterrànies de baix consum hídric, compatible amb la pluviometria local.
L’efecte pot de mel
El que no té sentit, asseguren, és haver de regar les flors cada dia. Per a ells, però, eliminar del tot els jardins tampoc és una opció: «S’ha d’aconseguir l’efecte pot de mel. És a dir, que les plantes atraguin pol·linitzadors com les papallones i les abelles, espècies en declivi. Això també servirà de crida per a diverses espècies d’ocells, per la qual cosa es generarà un petit ecosistema molt fructífer.
¿Però quines espècies s’han de plantar i quines s’han de deixar morir? Boada pensa en la creació d’aquest petit oasi de biodiversitat: «Es requereixen espècies diferents, per assegurar-nos que hi ha fruit al llarg de tot l’any. D’aquesta manera, vindran els ocells a alimentarse i aconseguiràs que la natura entri a casa teva».
Alguns dels possibles arbres, segons detalla Marlès, són l’olivera, el lledoner, l’alzina, el roure, el pi o el garrofer. Una altra possibilitat passa per intentar plantar arbustos com per exemple el marfull, el llentiscle, el romaní, la sàlvia, la lavanda i la ginesta. Les herbàcies típiques mediterrànies són la milfulles, el lliri i la borratja. I després, hi ha les trepadores: la glicina i l’heura en són dues possibilitats.
Replantejar l’estètica
Una altra opció, encara més senzilla, econòmica i transgressora és deixar créixer les mal anomenades «males herbes». «Són plantes que funcionen per si soles, resisteixen molt bé durant tot l’any i s’ha de permetre que dibuixin el seu camí sota els arbres i arbustos», recomana Boada. Aconsella també replantejar l’estètica i oblidar el concepte de «males herbes» i substituir-lo per «bones herbes»: «No ens agraden per una qüestió cultural. Si aprens a apreciar-les, poden semblar precioses».
Boada exigeix a les administracions que tinguin en compte aquests principis en el moment de dissenyar parterres o escollir espècies per a les ciutats: «Haurien d’assumir-ho i aplicar-ho».
■
La vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, va ratificar ahir que el restaurant italià Burro Canaglia Bar&Resto, on divendres a la nit es va produir un incendi que va acabar amb la vida de dues persones i va causar ferides a 12 tenia llicència per cuinar. En declaracions als mitjans, va indicar que el local de la plaça de Manuel Becerra va canviar de titularitat el 1997, però la llicència la manté.
Una captura de pantalla que s’ha fet viral a les xarxes socials descriu l’activitat del restaurant com a «bar sense cuina», però fonts municipals assenyalen que això no significa que l’establiment no tingui llicència per cuinar. Detallen que l’epígraf «bar sense cuina» correspon a la descripció que fa el cens de locals, una qüestió que «no té res a veure amb la llicència ni amb urbanisme». Al·leguen que «pot ser un error a l’epígraf».
En qualsevol cas, l’Ajuntament de Madrid està estudiant l’«estat de la llicència del restaurant i les condicions de l’autorització» del Burro Canaglia Bar&Resto i haurà de confirmar que el local tenia tots els permisos en regla.
Investigació
Una opció és deixar créixer les anomenades «males herbes», que són molt resistents
L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, va assegurar dissabte que s’està investigant a més si el restaurant complia tots els requisits tècnics, però va dir que «per la mida i el nombre de comensals» no era obligatori que tingués sortida d’emergència. Hi ha la circumstància que el foc es va originar a l’entrada del local. Un cambrer va flamejar un plat i les flames van arribar al sostre, que estava cobert de flors artificials, cosa que va facilitar que es propaguessin ràpidament.
Els comensals que estaven situats a prop de la porta van poder fugir, però d’altres van quedar atrapats. Dels ferits, vuit continuen ingressats en diferents hospitals.
■