33 anys del Hubble, el telescopi miop
El gran telescopi espacial és un dels instruments científics més importants de les últimes dècades i una eina que ha transformat la comprensió de l’univers.
El 24 d’abril de 1990, fa exactament 33 anys, la humanitat va invertir més de 10 milions de dòlars per llançar un telescopi espacial d’última generació que va resultar ser profundament miop. Així va començar la història del Hubble, un dels instruments científics més importants desenvolupats les últimes dècades i una de les eines que, segons els experts, ha transformat radicalment la nostra comprensió de l’Univers. Després de més de trenta anys de recorregut, i ara que comencen a córrer rumors sobre la seva possible jubilació, val la pena recordar com va començar el viatge espacial del Hubble i com un telescopi curt de vista va acabar captant algunes de les imatges més espectaculars del nostre cosmos.
Hubble va ser llançat des del centre espacial Kennedy de Florida (Estats Units). El telescopi es va posar en òrbita a uns 540 quilòmetres d’alçada. Molt poc després del seu desplegament, l’equip de la missió va descobrir una cosa espantosa. Les primeres imatges enviades eren borroses i no complien el que s’esperava d’un aparell així. La comunitat científica internacional va observar que aquestes fotografies, contra tot pronòstic, eren de mala qualitat i no servien per a les investigacions científiques que s’havien plantejat.
Després d’una exhaustiva anàlisi de la situació, els tècnics van aconseguir trobar un diagnòstic. El
Hubble tenia un greu defecte de fabricació. ¿El culpable? Un error al polir un dels miralls principals del telescopi que havia provocat un defecte de tot just un mil·límetre.
Els experts van explicar que aquesta «aberració òptica» provocava tal nivell de distorsió que cada vegada que el telescopi intentava captar la llum d’una estrella acabava creant una imatge en què la llum s’escampava per tota la lent. A la pràctica, era com si tingués miopia perquè ho veia tot borrós i no era capaç d’enfocar correctament els objectes distants.
Unes ‘ulleres’ per a Hubble
La notícia que el Hubble era miop va sortir a la llum l’agost de 1990, tan sols quatre mesos després del llançament de la missió. La bona notícia, segons van anunciar els investigadors, era que ja estava clar quin era el problema que afectava el telescopi. Només faltava trobarhi una solució. Llavors va començar una veritable odissea científica en la qual experts de tot el món van posar fil a l’agulla per intentar curar la miopia del Hubble. Els treballs van ser liderats per la NASA i per l’Agència Espacial Europea (ESA), els dos impulsors del projecte, i també es va comptar amb experts independents.
¿Què farien vostès si volguessin ajudar una persona amb miopia a veure més bé? ¿Li posarien ulleres? Doncs això es va fer amb el Hubble.
L’equip de la missió va acabar desenvolupant correctors òptics perquè el telescopi pogués millorar la seva visió. El desenvolupament de les primeres ulleres del Hubble va trigar gairebé tres anys. La idea era acoblar un conjunt de miralls i lents capaços de «compensar» la distorsió que tenia aquest telescopi espacial.
La lent principal d’aquest aparell gegant tenia gairebé dos metres i mig de diàmetre així que no es podia canviar. L’objectiu era aconseguir la manera de superposar-li una espècie d’ulleres. El desembre de 1993, més de tres anys després del llançament, un grup d’astronautes va viatjar a l’espai per posar-li ulleres al Hubble. La missió, coneguda com a STS-61, va ser liderada per Jeffrey Hoffman i Story Musgrave.
L’operació va durar sis hores i 47 minuts. En aquest temps, van instal·lar un joc de miralls correctors del diàmetre d’una moneda. Un mes després, el 13 de gener de 1994, el Hubble va enviar la primera imatge captada amb les ulleres. I allà sí que es va veure que, per fi, era capaç de capturar les estrelles amb una claredat sense precedents.
Secrets inèdits
Després d’un inici una mica caòtic, el Hubble ha dedicat els últims trenta anys de la seva vida a l’estudi de l’univers. La seva mirada ha aconseguit revelar secrets del nostre cosmos. Va ser ell que va aconseguir calcular l’edat del nostre Univers (que se situa en uns 13,8 mil milions d’anys); descobrir l’existència tant de la matèria fosca com dels forats negres; aportar proves sobre l’expansió de l’Univers; observar la formació i l’evolució de milers de galàxies llunyanes; i descobrir exoplanetes en els quals, qui sap, hi podria haver alguna forma de vida com la nostra.
El telescopi també és el responsable d’algunes de les imatges més icòniques que tenim sobre el nostre univers. ¿Recorden l’espectacular fotografia coneguda com els pilars de la creació en la qual es veuen tres columnes de pols i gas interestel·lar envoltades d’estrelles? Va ser captada per el Hubble el 1995. ¿I la imatge coneguda com l’ull de Déu (o l’ull de Sauron)
en què es veu una espectacular nebulosa de colors? També és obra d’aquest telescopi, que la va capturar pels volts del 2003.
■
L’artefacte va aconseguir captar imatges icòniques com els coneguts ‘pilars de la creació’