Per què Sirera no vol ser Valls
El candidat del PP per a les municipals del 28-M pot ser determinant a l’hora de decidir qui es queda l’alcaldia, com ho va ser l’ex primer ministre francès. Però amb una diferència important: ell no es vol desentendre de la gestió de la ciutat.
Fa quatre anys, tots vam aprendre de manera abrupta una cosa que ja era veritat però que no havia passat mai a Barcelona: guanyar les eleccions no equival necessàriament a convertir-se en alcalde de la ciutat. Aquest diari, siguem autocrítics, va posar en dubte que es pogués produir la fórmula que es va acabar produint i que llavors s’estava cuinant.
Així va quedar escrit després que es coneguessin els resultats de les municipals de l’any 2019: «[…] Aquí entraria la llista de Manuel Valls, a la qual, segons coneixedors de la proposta, el PSC està oferint que els dos grups votin Barcelona en Comú per evitar un alcalde independentista a Barcelona [en al·lusió al guanyador de les eleccions, Ernest Maragall, d’ERC]. Fins i tot es diu que, dels sis regidors elegits de la llista de l’ex primer ministre francès, tres es quedarien al grup de Ciutadans i tres se n’anirien pel seu compte, i es convertirien així en no adscrits. Aquests últims són els que votarien BComú».
A continuació venia un diagnòstic, tan rotund com equivocat: «Es tracta d’una possibilitat que fonts de Barcelona en Comú descarten totalment, ja que argumenten que la candidata ja ha explicitat que només vol parlar amb ERC i amb el PSC». Sí, és clar, Colau insisteix que no hi va haver pacte, però els vots decisius de l’ex primer ministre van ser rebuts i decisius.
Bé, quatre anys després, tots ja més vells, Manuel Valls a França i Colau mirant de mantenir la vara de comandament municipal, la possibilitat que el guanyador de la contesa electoral del 28 de maig no sigui alcalde és potencialment elevada.
Però ara, els que parlen de construir una aliança que s’assembli a la que va facilitar Valls, ja no ho fan per evitar un alcalde independentista, sinó per tallar d’arrel un hipotètic tercer mandat de Colau. En aquest pla, un dels candidats és vist com l’actor convidat imprescindible: l’alcaldable del PP, Daniel Sirera. Però Sirera no vol ser Manuel Valls.
Vox, Valents i Ciutadans
Sirera, expliquen fonts del PP, no vol ser Valls perquè no té intenció de ser la guinda que impedeixi la continuïtat de Colau i després conformar-se amb això i desentendre’s de la gestió municipal. Tampoc vol deixar el consistori a mig mandat. I molt menys anar-se’n a França.
Com se sap, per ser alcalde de Barcelona es requereixen els 21 regidors que donen la majoria absoluta. Però, si ningú els aconsegueix, en solitari o sumant amb altres candidatures, el cap de cartell de la força que tingui més vots serà investit com a alcalde.
Mai en la història un alcalde de Barcelona ho ha sigut per majoria absoluta. I les enquestes diuen que difícilment dues llistes sumaran 21 regidors el 28 de maig. És a dir, que es necessitaran tres grups per arribar a aquest número.
En la hipòtesi que Colau quedi primera, els seus detractors veuen clar el pla: que Trias i Jaume Collboni comptin amb els vots de Sirera per arribar als 21.
En aquest plantejament, l’alcalde seria, en principi (no donem res per impossible) el més votat de tots dos: o Trias o Collboni. Sirera, expliquen les mateixes fonts, posaria condicions programàtiques i fins i tot la de ser soci del futur govern municipal.
¿Permetrien els líders del PSOE, Pedro Sánchez, i del PP, Alberto Núñez Feijóo, que els seus candidats a Barcelona formessin part d’aquesta operació? A la capital catalana hi ha la convicció que sí. Pel que sembla, s’ha arribat a comentar aquest escenari en alguna conversa.
Perquè aquesta estratègia sigui viable, els populars esperen incrementar la seva presència al consistori, una fita que en si mateixa no sembla gaire difícil tenint en compte que fa quatre anys van aconseguir dos regidors. Pels pèls, per 40 vots, no van quedar fora de l’ajuntament, una cosa que, malgrat la difícil convivència posterior amb el partit, aquest agraeix al ja exregidor Josep Bou. Amb tot, esperen que el resultat s’assembli menys al de Bou, 37.000 vots el maig del 2019, que al de les eleccions generals del novembre d’aquell any: 77.000 paperetes a Barcelona.
El PP treballa amb dades d’enquestes que indiquen que Vox podria estar a prop del 4% dels vots. Més o menys com Ciutadans.
El Partit Popular aspira a aconseguir tres regidors, que podrien ser fins a nou amb els vots de Valents i Vox
Valents estaria a prop del 3%. És a dir, que cap d’aquestes tres candidatures aconseguiria arribar al 5%, que és el mínim necessari per aconseguir regidors, per estar al consistori. Pel que fa al PP, xifra el seu suport en el 8,4% que li donaria de tres a quatre regidors el 28 de maig.
Si tots i cadascun dels que declaren que tenen intenció de donar la seva papereta a Vox, Ciutadans i Valents optessin finalment pel vot útil popular, Sirera podria arribar fins al 18%, els nou regidors que Alberto Fernández Díaz va aconseguir el 2011. Però és una opció extrema: una cosa és que el vot útil de la dreta es concentri i una altra és que els votants de Vox, Ciutadans i Valents s’escapin en massa.
Colau i l’«oncle» de Valls
Ada Colau va anar dilluns al Cercle d’Economia per explicar com ha anat la gestió del seu govern i per respondre a preguntes dels assistents. Va començar tímida, tot i que afable –no són els empresaris que més lluny estan d’ella–, i es va anar animant. A primera fila l’observava atentament Jorge Gallardo, un dels dos germans que han portat el timó de la farmacèutica Almirall, oncle de Susana Gallardo, que és la dona, precisament, de Manuel Valls, amb qui va començar tot.
■