Revisió feminista de Cronenberg
Rachel Weisz lidera ‘Inseparables’ (Prime Video), un ‘remake’ en format sèrie que ha desenvolupat amb Alice Birch, guionista de ‘Normal people’ i ‘Conversaciones entre amigos’.
El primer que un es preguntava davant la mera menció d’un remake d’Inseparables era: «¿Com s’hi atreveixen?». La pel·lícula de David Cronenberg impacta avui com ho feia a finals dels 80. Jeremy Irons estava insuperable com els bessons Beverly i Elliot Mantle, un parell de prestigiosos ginecòlegs inspirats en els veritables Stewart i Cyril Marcus, morts als 45 anys en un aparent pacte de suïcidi. Cronenberg creuava humor recargolat, drama tèrbol o, per descomptat, el seu habitual terror corporal per explicar un descens compartit per les espirals del plaer, l’addicció i la bogeria.
El primer que un es preguntava al saber que Rachel Weisz havia iniciat i protagonitzaria aquest remake en format sèrie, o que Alice Birch, guionista de la sublim Normal people, seria el seu showrunner, era: «¿Quan s’estrena?». Serà divendres, dia 21, quan podrem veure a Prime Video el resultat de la gosadia de Weisz. «Mai em vaig plantejar refer la pel·lícula sense més ni més», explica l’actriu britànica en entrevista amb EL PERIÓDICO des del festival Canneseries. «La meva idea era fer-la com a sèrie i explorar a fons la relació codependent entre germanes. Com són de brillants en les seves carreres i com són de disfuncionals en les seves vides privades. Em semblava un terreny psicològicament complicat, si més no».
Després de convèncer la productora Annapurna Pictures per posar-ho en marxa, Weisz va apostar per Birch per al lideratge creatiu. En aquell moment, el 2018, encara no s’havien estrenat les revisions de llibres de Sally Rooney que han solidificat l’estatus d’aquesta dramaturga com a guionista televisiva. Weisz havia quedat sorpresa, com molts, amb el seu treball adaptant Nikolái Leskov a Lady Macbeth, també revelació d’una actriu (Florence Pugh) i un cineasta (William Oldroyd).
En van tenir prou modificant-se els cabells per deixar clar que són personatges 100% diferents
A més de ginecòlogues
En la seva versió femenina i feminista, Bev i Ellie són, a més de ginecòlogues, avançades obstetres que busquen canviar la manera en què les dones donen a llum, i així mirar de reduir l’encara massa alta mortalitat materna. El somni, sobretot de la segona, és crear una clínica experimental, tot i que per fer-ho hagin de col·laborar amb una dinastia farmacèutica a l’estil dels Sackler, responsables de l’epidèmia d’opioides més gran de la història dels Estats Units.
Com en la pel·lícula de Cronenberg, Elliot és la més hedonista, i Beverly, el seu revers retret i amant del control. «L’Alice i jo vam tenir llargues converses sobre les seves respectives personalitats, les seves decisions de carrera, les seves accions», explica Weisz. «Elliot vol treballar realment com a científica. Beverly, més altruista, vol portar nens al món. És tímida i té una relació cautelosa amb el plaer, mentre que la seva germana ho devora tot: el menjar, el sexe, la feina... Vam decidir que Beverly portés el cabell recollit i que Elliot el portés deixat anar, però més enllà d’això, no em van fer falta més trucs externs per diferenciar els personatges.
Resultat creïble
Tot i que no és la primera vegada que veiem un actor duplicat en pantalla, els resultats aquí són especialment creïbles. Weisz explica una mica el procés a nivell pràctic: «Treballava amb una companya d’interpretació, Kitty Hawthorne, tota una revelació que ni tan sols havia sortit de l’escola d’art dramàtic quan ens va enviar la seva cinta d’audició. Jo feia d’Elliot, ella feia de Beverly. Després intercanviàvem els rols». Weisz portava un auricular per escoltar el que acabava de gravar com a Elliot i seguir les cadències del diàleg.
El laberint de miralls s’estén, com en el film del 1988, al personatge de l’amant que desestabilitza la relació codependent central. De nou, és una actriu fent d’actriu, i en aquest cas, filant molt prim, amb el nom de l’actriu que la va encarnar originalment: Genevieve (Bujold). «Mai he fet un personatge tan pròxim a mi mateixa», explica Britne Oldford, antiga Cadie de Skins. «Genevieve ha de fer junkets de premsa, més o menys com estic fent jo en aquest precís moment [somriu]. Tot això em va fer les coses fàcils, igual que l’exactitud del guió de l’Alice».
Si l’economia de l’atenció ho permet, Inseparables podria donar peu a converses sobre molts temes; de la gestació subrogada a la menopausa, de la lligadura de trompes a l’avortament. Sense oblidar la necessitat de parts més fàcils, segurs i humans.
■