El Barça reprèn el fil victoriós
Ferran firma una enorme i valuosa victòria per al títol en un partit que va merèixer més gols. Ter Stegen va frustrar tots els intents de Griezmann; els blaugranes van fallar per si sols clares ocasions i es van condemnar a patir.
El Barça va fer un pas de gegant cap al títol. Va afegir tres punts als 76 que té acumulats, però els de Sant Jordi són especialment rellevants perquè tanquen una breu mala ratxa de tres partits sense guanyar (dos a la Lliga), perquè apaivaguen el volum de les veus madridistes i perquè es van adquirir davant un Atlètic que hauria pogut causar un disgust. Va estar més a prop que el Girona i el Getafe per les ocasions que va crear, monopolitzades per Griezmann, magnífic, i desbaratades per Ter Stegen, que va permetre tornar al camí de l’1-0.
El camí de les victòries ajustades, sofertes i mínimes, però que hauria d’haver sigut més festivaler. El desplegament col·lectiu va merèixer
Pedri va canviar l’equip i va reforçar la idea de la seva vàlua i de fins on se’l trobava a faltar
gols. Els de l’Atlètic els va impedir Ter Stegen i els del Barça els van fallar els blaugranes, feliços per recuperar els 11 punts d’avantatge sobre el Madrid i el luxe de poder perdre tres dels vuit partits que queden per ser campions, sempre que l’equip blanc els guanyi tots.
Millors símptomes va emetre el Barça amb les arribades a l’àrea, encara que es fallessin, amb la incorporació de De Jong i, sobretot,
Pedri. La mitja hora del canari, delicada, serveix per aclarir per si sola els temors barcelonistes referents al joc i no tant a l’eficàcia. Amb pocs gols s’han obtingut una burrada de punts i els zeros que suma Ter Stegen (23 vegades en 30 jornades).
Sense Pedri al Barça li va costar un horror construir, i va estar molt lent i horitzontal. Veure a prop el títol ha encongit l’equip, com si notés la pressió del moment de sen