Pogacar cau i Evenepoel guanya a Lieja en un recital per a solista

El prodigi eslovè es va trencar el canell als 84 quilòmetres i va deixar l’última gran clàssica de l’abril als braços del campió del món.

La Lieja-Bastogne-Lieja es va quedar ahir en un concert per a solista en què Remco Evenepoel va tocar tots els instruments, del clarinet a la trompa, des del moment en què Tadej Pogacar es va trencar el canell i va haver de buscar un hospital en comptes de la meta per apagar la flama del que s’esperava com el primer gran duel de la història entre un fenomen belga i un prodigi eslovè.

No hi va haver cap altra carrera que la que va marcar el conjunt d’Evenepoel. No havia ni de preocupar-se per saltar ja que tots es quedaven sense forces mentre que el campió del món respirava aire fresc amb la ment aclarida després de saber que Pogacar no hi era ni se l’esperava.

Quan Evenepoel va atacar al cim de la Redoute, la cota més consagrada de la clàssica de Lieja, Pogacar rebia el resultat de les radiografies. S’havia trencat l’escafoide i l’os semilunar esquerre, el canell a fer punyetes. Havia tancat les exhibicions en les clàssiques d’abril de la pitjor manera. Se li va anar la bici en una baixada, en una zona de sots. Només portaven 84 quilòmetres. Ni tan sols havia connectat la tele en directe. Ni tan sols s’havia assegut davant el televisor l’aficionat que es preparava per a una tarda fictícia de glòria ciclista.

Intervenció a Gant

Va ser un cop, com si un equip sencer per lesió es perdés l’opció de disputar una final, és igual en l’esport que fos. Quedava només carretera lliure, com si a Evenepoel li aixequessin les barreres en una autopista de peatge. Sense Pogacar, la crònica d’un duel anunciat es quedava en paper mullat i només calia esperar el moment en què Evenepoel omplís de pólvora els canons i es llancés cap a la seva segona victòria consecutiva. Va arribar a menys de 30 quilòmetres per a la meta. Ell, a guanyar i la resta, a lluitar per veure qui quedava segon (el britànic Tom Pidcock) i qui tercer (el ciclista colombià Santiago Buitrago). Tot per culpa d’un maleït sot convertit en una arma de destrucció massiva contra l’espectacle ciclista.

Evenepoel va aixecar els braços mentre es preparava un quiròfan en un hospital de Gant per operar Pogacar; al més aviat possible perquè, tot i que l’accident no ha de posar en risc el Tour, més valia no perdre temps.

■