Aquest Sant Jordi ha faltat Ana Obregón firmant
No sabem com van les vendes, aquest Sant Jordi, del llibre d’Ana Obregón, El chico de las musarañas. En la cobertura televisiva d’aquesta fantàstica jornada de roses, llibres, d’escriptors i de lectors, no hi he vist cap cadena que ens hagi enfocat o que ens hagi parlat del seu llibre. Potser si Ana Obregón s’hagués presentat a Barcelona, i s’hagués posat a firmar, hauria arrasat.
A l’Obregón, el Sant Jordi l’hi van fer a Telecinco dos dies abans, divendres, amb un especial conduït per Santi Acosta i un grup de criatures opinant i xafardejant. Comprenguem-ho: calia omplir tres hores de programa. La novetat van ser dos minuts de conversa sobre la marxa, mentre ella passejava per Miami, i en què li van preguntar si tornarà a ser mare (o àvia), és a dir, si hi haurà un germanet per a la nounada Ana Sandra. Ella va respondre: «A poc a poc». O sigui, tot arribarà. I el programa va entrar en una excitació extraordinària per haver aconseguit una exclusiva tan colossal. Aquestes tres hores d’especial han sigut un gran espot de suport a Ana Obregón i a la seva curiosa estratègia per convertir-se en mare i àvia alhora, cosa que biològicament parlant és notable.
Si haguessin aixecat una mica la mirada, podrien haver dedicat un temps a deixar de parlar de la casuística personal d’Obregón i reflexionar sobre aquesta pràctica de la gestació subrogada que es comença a generalitzar en certs àmbits socials. Dies enrere vaig sentir a la tele pinzellades, des del feminisme crític, que advertien que la gestació subrogada és un eufemisme per evitar anomenar-ho com s’hauria d’anomenar: ventre de lloguer. I que la gestant actua com un microones llogat. Aquesta discussió hauria sigut interessant si l’haguessin abordat.
D’aquest Sant Jordi televisiu cal ressaltar també un instant deliciós a Col·lapse (TV-3), quan l’economista Xavier Sala i Martín rebia un dels habituals massatges que li solen dedicar en aquest programa. Parlaven del tema de moda, la intel·ligència artificial (IA). I de sobte Ricard Ustrell va exclamar: «En el ChatGPT hi escriuré: ‘¿Què pensa Sala i Martín del cas Negreira?’». ¡Ahh! Però resulta que el GPT d’això no en sabia res, i Ustrell va canviar de tema ipso facto. Home, va ser una llàstima. Tenint Sala i Martín al davant, li podia haver preguntat directament a ell. En fi, una altra ocasió expressament malgastada.
■