Firmes amb llargues cues en un Sant Jordi de rècord
El dia en què es factura el 20% dels llibres de tot l’any va portar la seva aposta de volums, roses i presència ciutadana a un màxim difícil de batre ■ Les vendes van superar el 5% les de l’any passat
A vista de dron, els tres quilòmetres i mig lineals de venda de llibres en aquest Sant Jordi barceloní van formar una figura concreta. És un ham. Tota una imatge, un símbol per pescar lectors si no fos perquè els lectors, o almenys els compradors de llibres, van inundar ahir massivament Barcelona com a banc de peixos d’aquests que es mouen a l’uníson i sorprenen pel seu número. Vendre llibres aquest Sant Jordi 2023 era com pescar en un aquari.
Se sol dir que per Sant Jordi es ven un 20% dels llibres de tot l’any. Una barbaritat. Però d’acord amb el que s’ha pogut veure, carrers col·lapsats, cues interminables i alguna lipotímia dels passejants incapaços de resistir la pressió del tumult, no sorprèn que s’hagin superat les vendes d’un 5% respecte a l’any passat, perquè les coordenades de Sant Jordi es van estendre aquest cop a tot el cap de setmana, alhora que va créixer espacialment. El temps dirà.
Expliquem això de l’ham. El passeig com un eix vertical va començar a Travessera de Gràcia per Gran de Gràcia, va prosseguir per passeig de Gràcia i plaça de Catalunya, baixa per la Rambla –recuperades després de la pandèmia– fins a la plaça Reial i des d’allà va ser fàcil fer un salt al passeig de Lluís Companys fins a arribar al passeig de Sant Joan, vedat de caça especialitzat en llibres infantils i còmics. Com dèiem, una jota al revés, un ham.
Segells independents
La novetat d’aquest any va ser més visibilitat de bona part de segells independents traslladats a Gran de Gràcia, alguns vinculats a la Vila com Sajalín, Males Herbes, L’Altra i Blackie Books –que aquest any té cavall guanyador amb la Gran Enciclopèdia del Barça de La Sotana– i Minúscula. A primera hora del matí, aquest lloc encara era un recés de pau. L’editora Valeria Bergalli de Minúscula, conscient que els seus llibres no competeixen a les grans lligues, aquestes que creen els rànquings de vendes, es va mostrar satisfeta: «L’any passat, que va ser bastant accidentat, en vam vendre molts, així que aquest any esperem superar allò».
El plat fort es va concentrar al passeig de Gràcia. Si cal treure una conclusió de la nova superilla literària que s’ha consolidat al centre de Barcelona és que tot l’espai que l’ajuntament guanyi per a la venda i la firma de llibres es veurà saturat a l’instant. Els barcelonins es van queixar en el passat de les aglomeracions a la rambla de Catalunya, però la veritat és que aquelles multituds es van tornar a reproduir al passeig de Gràcia, ara amb molt més espai transitable.
Malgrat les bones intencions, el col·lapse es va fer amo d’aquest espai disponible més gran. Hi ha una teoria de la mobilitat, la llei de ferro de la congestió o posició de Lewis Mogridge, que diu, que com més carrils s’afegeixin a una autopista, més carrils es col·lapsen. Aquí va passar això, només que en aquest cas l’objectiu és més benèfic. A Sant Jordi li agrada morir d’èxit i presumir-ne.
I és clar, cal culpar, entre d’altres, les cues provocades pels reis indiscutibles del dia: Gemma Ruiz, la supervendes del dia en ficció en català; Eva García Sáenz de Urturi, la seva homònima en castellà; Andreu Claret; Xavier Bosch; Dolores Redondo, i Fernando Aramburu, asos del joc de canell en això de la firma concentrats en el tram de passeig de Gràcia.
El kit dels escriptors
Situar les rúbriques a les cantonades és una bona mesura per ajudar a descongestionar, però no arregla la marea humana. Alguns dels signants, com Claret i Ruiz, confessaven a primera hora haver aconseguit una mica de fruita seca per afrontar els defalliments del dia. El kit bàsic del signant inclou també el reglamentari calçat esportiu i retolador cal·ligràfic.
Xavier Bosch va dedicar força temps a l’hora de fer les dedicatòries, en general bastant personals, sense importar-li la cua quilomètrica de l’espera: «He sabut que ha vingut gent de Tortosa o de Puigcerdà especialment per a
una firma, això t’impressiona i et dona una responsabilitat especial. És emocionant quan t’expliquen que el teu llibre els ha acompanyat mentre rebien un diagnòstic mèdic definitiu i han tingut l’ànim de venir aquí a explicar-m’ho i que els dediqui la novel·la».
Petons i abraçades
A pocs metres, Dolores Redondo es deixava portar per un rapte líric comprensible: «Això és una passada, m’he tornat a enamorar de Sant Jordi. L’any passat vaig venir amb mascareta i aquesta normalitat és com una resurrecció, com si fos el meu primer Sant Jordi. És tot amor, petons i abraçades». L’autora va repartir el que predica: tant petons com abraçades.
Igual d’emocionada es trobava Sara Mesa, a la qual els seus lectors –a la seva fila hi havia molts joves– li van dedicar un «guapa, guapa, guapa», a l'estil Verge del Rocío. «Feia molt que no venia a un Sant Jordi. No vaig venir amb Un amor que va ampliar substancialment el meu nombre de lectors. Jo visc bastant aïllada en un petit poble de Sevilla i no acostumo a rebre aquest bany de multituds. No sé si tinc la síndrome de la impostora –potser si fos home em passaria el mateix– però és veritat que mai acabo de creure’m els lectors que tinc fins que me’ls trobo aquí». Sant Jordi 2023 ha sigut capaç d’oferir mil històries.
■
La novetat va ser més visibilitat d’una part de segells independents a Gran de Gràcia
Malgrat les bones intencions, el col·lapse es va tornar a apropiar de l’espai ara més extens