El fruit de tres anys d’estira-i-arronsa
La Cambra baixa debatrà dijous una norma que ha tirat endavant amb el suport d’ERC i EH Bildu. El vistiplau el donarà el Senat.
La llei de vivenda està a un pas de convertir-se en realitat. Aquestes són algunes de les seves claus.
LÍMIT A LES PUJADES DEL LLOGUER.
La norma elimina l’IPC com a índex de referència per a l’actualització de la renda. A principis del 2022, el Govern va aprovar un límit del 2% per a les revisions anuals de les rendes. L’acord aconseguit recull que el 2024 s’elevarà fins al 3%, i que a partir de llavors es crearà un nou índex al qual s’hauran d’ajustar aquestes pujades. Aquest índex, que elaborarà l’Institut Nacional d’Estadística (INE) abans del 2025, haurà de ser «més estable i inferior a l’evolució de l’IPC», de tal manera que posaria un topall als augments de la renda per renovació anual.
DEFINICIÓ DE GRANS TENIDORS.
La llei de vivenda estableix una definició de «gran tenidor» com aquella persona física o jurídica que tingui més de 10 immobles. No obstant, han pactat que en zones de mercat tensionat aquesta xifra es pugui rebaixar fins a cinc. Aquesta decisió l’hauran de prendre les comunitats autònomes «en funció de les seves competències i atenent les seves respectives realitats».
ZONES DE MERCAT TENSADES.
La majoria de les mesures de la norma s’apliquen a les zones declarades com a mercat residencial tensionat, aquells llocs amb escassetat de vivendes en condicions assequibles. A petició de cada comunitat, es concedirà aquesta categoria per tres anys a aquelles zones en les quals la càrrega mitjana de la hipoteca o del lloguer, més els subministraments, supera el 30% dels ingressos mitjans d’una llar o en les que el preu hagi pujat almenys tres punts per sobre de l’IPC en els últims cinc anys. Només s’haurà de donar una de les dues condicions.
LÍMIT ALS PREUS.
En aquelles zones declarades tensades i dins del període de vigència de la declaració, els petits tenidors que lloguin un pis no podran apujar els preus a qui fa un nou contracte, exceptuant l’actualització fixada (un 2% el 2023; 3% el 2024; i el que estableixi després l’índex). El text recull l’excepció d’un increment de fins al 10% en cas que s’habiliti la vivenda amb una despesa d’almenys el 10% del valor de compravenda de l’immoble.
REBAIXES PER ALS GRANS TENIDORS.
Els grans tenidors hauran de rebaixar el preu del lloguer a les zones tensades.
SISTEMA DE BONIFICACIONS.
Per fomentar la baixada de preus per part de petits propietaris en zones tensades, la norma recull un sistema de bonificacions fiscals de l’IRPF: del 90% si es rebaixa la renda un 5%; del 70% si es lloga a joves d’entre 18 i 35 anys; del 60% si la vivenda ha sigut objecte d’obres de rehabilitació en els dos anys anteriors. En el cas de no complir cap requisit la bonificació és del 50%.
PROTEGIR ELS INQUILINS.
Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte aniran sempre a càrrec de l’arrendador.
■