Xina rectifica després de posar en dubte l’estatus dels països bàltics
▶ El Govern de Pequín reconeix la legitimitat de les repúbliques exsoviètiques després de qüestionar-la el seu ambaixador a França
La Xina va intentar arreglar ahir una esbojarrada i evitable tempesta diplomàtica. El Ministeri d’Exteriors va aclarir que reconeix l’estatus internacional de les repúbliques exsoviètiques després que el seu ambaixador a França, Lu Shaye, el posés en dubte divendres. Dos dies ha necessitat la Xina per corregir la barrabassada perquè la seva diplomàcia no treballa en cap de setmana faci sol, plogui o troni. La crisi remarca tant la seva tossuda inclinació a disparar-se al peu com les seves florides estructures comunicatives.
Va passar en una entrevista en un mitjà francès. Li van preguntar a Lu si Crimea era ucraïnesa. Depèn de la perspectiva, va dir, perquè «al principi era russa». Ho va empitjorar després: «Fins i tot aquests països exsoviètics manquen d’un estatus sota la llei internacional perquè cap acord estableix que siguin sobirans». A la Xina li han caigut merescudíssimes crítiques des de Letònia, Lituània i Estònia, que li han recordat que van ser ocupades il·legalment per la Unió Soviètica fins a la seva dissolució el 1991. Ahir van cridar a consultes els ambaixadors xinesos per exigir respostes. Van arribar al migdia des del Ministeri d’Exteriors. La Xina respecta «la sobirania, independència i integritat territorial de tots els països», va revelar el seu portaveu, Mao Ning. Va afegir que la Xina va ser dels primers països en reconèixer les repúbliques exsoviètiques. «Puc assegurar que el que acabo de dir representa la postura oficial del Govern xinès», va contestar sobre les paraules de l’ambaixador a França.
Lu forma part del que es coneix com a llops guerrers: una fornada de diplomàtics xinesos bel·ligerants contra les acusacions globals i actius a les xarxes socials. Defensen amb acarnissament la postura oficial però Lu és pioner en contradir-la. La Xina mai ha reconegut l’annexió russa de Crimea i manté relacions diplomàtiques amb les repúbliques exsoviètiques. ¿Pensava realment Lu el que deia o es va enredar amb les paraules? En qualsevol cas, va crear un conflicte en una regió en la qual, després de la invasió russa d’Ucraïna, la Xina provoca recels per la seva sintonia amb Moscou. Letònia, Lituània i Estònia, membres de l’OTAN i la UE, són defensors acèrrims de Kíiv.
Bel·ligerància diplomàtica
«Si algú encara es pregunta per què els països bàltics no confiem que la Xina porti la pau a Ucraïna, aquí tenim el seu ambaixador argumentant que Crimea és russa i les fronteres dels nostres estats no tenen base legal», va afirmar el ministre d’Exteriors lituà, Gabrielius Landsbergis. Des de Letònia i Estònia van demanar aclariments i correccions. També des de França i la Unió Europea. «Són inacceptables», va manifestar Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, que va recuperar aquesta setmana la seva bel·ligerància contra la Xina. «Si vols ser un gran jugador internacional, no pots repetir com un lloro la propaganda russa», va alliçonar Mikhailo Podoliak, conseller del Govern ucraïnès.
Letònia i Estònia van renunciar a l’agost, poc després de la invasió, al Diàleg 17+1, una plataforma xinesa per incrementar el comerç amb Europa Central i de l’Est, nascuda una dècada enrere, i que va concitar al principi l’interès dels països tradicionalment menystinguts per l’Europa Occidental.
■