Llarena dona 5 dies a Ponsatí per argumentar que plantés el TS
▶ Les acusacions s’hauran de pronunciar sobre si s’ha de reactivar l’ordre d’arrest de l’eurodiputada de Junts després de la seva incompareixença
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha optat per esperar abans de tornar a decretar una ordre nacional de detenció contra l’eurodiputada de Junts Clara Ponsatí per la seva incompareixença. Després d’estudiar amb deteniment les al·legacions que l’exconsellera va presentar ahir per justificar-la, va dictar una providència en què li dona cinc dies per acreditar el procediment d’empara respecte a la seva immunitat del Parlament Europeu que al·lega. En una providència de només dues pàgines l’instructor del procés demana, a més, informació sobre la sentència del 2008 de la justícia europea esgrimida per la defensa de Ponsatí, exercida per Gonzalo Boye, per demanar la suspensió de la causa del procés que se segueix en contra seu al Suprem en virtut d’aquesta empara. Les acusacions tenen cinc dies per pronunciar-se sobre aquesta resolució i la possibilitat de dictar una nova ordre d’arrest contra l’eurodiputada per haver ignorat el requeriment judicial.
Després de totes les seves manifestacions, amb què ja es podia augurar que no acudiria a la cita judicial, Ponsatí va tenir cura de justificar la seva absència davant el Suprem i així evitar no presentar-s’hi directament sense donar cap tipus d’explicació. A través d’un escrit de quatre pàgines, va al·legar que s’havia iniciat «el procediment d’empara dels seus privilegis i immunitats» al Parlament Europeu, després del seu arrest del març, i que això obligava Llarena a «suspendre el procediment judicial, de conformitat amb el principi de cooperació lleial que estableix l’article 4.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea». Això feia desaparèixer «l’obligació» que tenia de comparèixer. Ponsatí afirma que la «citació prevista per a aquest pròxim 24 d’abril, així com la resta de les mesures restrictives dels seus drets», queden suspeses. Tot i que, com si no confiés del tot en aquest argument, afegeix que forma part de la Comissió d’Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu i de la d’Assumptes Econòmics i Monetaris, com a suplent, que tenia sessions previstes per ahir, de manera que «seria en qualsevol cas incompatible amb qualsevol compromís de qualsevol índole a centenars de quilòmetres de Brussel·les».
Després d’estudiar amb deteniment les al·legacions, el magistrat es va decantar per una via conservadora. Dona cinc dies a la defensa perquè acrediti la demanda d’empara que addueix que va sol·licitar a la presidenta del Parlament després del seu arrest del març i que es va remetre al Comitè d’Assumptes Jurídics de la Cambra. I idèntic termini a fiscalia, advocacia de l’Estat i l’acusació popular que exerceix Vox per pronunciar-se sobre la sentència del 2008 amb què la defensa argumenta que l’obertura d’una demanda d’empara obliga a suspendre el procediment obert i si és compatible amb dictar una ordre de detenció en contra seu després de la incompareixença.
Ordre nacional de detenció
En la seva resposta al recurs amb què Ponsatí va mirar d’evitar la seva citació, el ministeri públic va al·legar que la immunitat no és un privilegi personal, sinó que està pensat per protegir el funcionament i composició de la Cambra, i nega que calgui tornar a cursar un suplicatori per actuar contra qui va ser processat anteriorment a l’adquisició de l’escó.
Amb la seva decisió Llarena es reserva l’opció de tornar a ordenar la detenció de Ponsatí en funció del que informin les parts. En qualsevol cas, si fos aquesta possibilitat per la qual s’inclinen les acusacions, l’ordre seria nacional, com la que tenia quan es va presentar a Barcelona i va haver de ser detinguda per ser conduïda als jutjats de guàrdia catalans perquè es regularitzés la seva situació. Diumenge Ponsatí va preferir jugar a despistar. «Jo demà treballaré, tinc feina», va afirmar davant els mitjans en un acte a l’oficina europarlamentària de Junts a Barcelona amb motiu de Sant Jordi, en què es va limitar a dir que «totes les capitals europees són interessants». «Mai diguis d’aquesta aigua no en beuré. Algun dia aniré a Madrid. O potser no», hi va afegir.
L’exconsellera, que es va mostrar molt emocionada de poder tornar a viure un Sant Jordi a Catalunya, va tornar a Barcelona el 28 de març, però a diferència de Meritxell Serret i Anna Gabriel, sense personar-se al Suprem, fet que li hauria evitat el seu arrest i conducció al jutjat de guàrdia. Després d’explicar en roda de premsa que no pensava fer «cap pacte» amb la justícia espanyola, l’eurodiputada va ser detinguda pels Mossos d’Esquadra, que la van portar a la Ciutat de la Justícia.
■