Tres detinguts en aldarulls en el trasllat de Primo de Rivera
▶ Uns 200 ultradretans amb la mà alçada se salten el cordó policial per intentar accedir al cementiri de San Isidro
Les restes de José Antonio Primo de Rivera ja descansen al cementiri Sagramental de San Isidro. Sota una estricta discreció i a petició de la família, ahir van començar a primera hora del matí les obres per exhumar el fundador de la Falange i traslladar el seu taüt al cementiri madrileny. La tranquil·litat que va marcar la seva sortida del Valle de los Caídos, reanomenat com a vall de Cuelgamuros per la llei de memòria democràtica, va contrastar amb la seva arribada a la capital, on prop de 200 falangistes, molts d’ells vestits amb camisa blava i insígnies del jou i les fletxes, es van saltar el cordó policial per intentar accedir al cementiri.
El dia en què es complien els 120 anys del naixement de Primo de Rivera, la seva tomba va canviar de localització per cinquena vegada des que fos afusellat fa 86 anys i va ser enterrat al cementiri de San Isidro. Al crit de «José Antonio Primo de Rivera» i amb la mà alçada fent la salutació feixista, els concentrats es van saltar el primer cordó policial a l’arribada de la comitiva fúnebre i van avançar, provocant aldarulls amb les forces de seguretat, i es van produir moments de tensió i enfrontaments fins que la Policia Nacional els va frenar. Finalment, tres homes van ser detinguts i traslladats a dependències policials.
Els aldarulls contrasten amb la discreció amb què les restes mortals de Primo de Rivera van abandonar la vall de Cuelgamuros, on amb prou feines es van reunir una quinzena de falangistes. Tampoc hi va haver helicòpter, ni un gran desplegament per transmetre-ho en directe, com va passar amb l’exhumació de Franco. La raó principal és que el trasllat de les restes ha sigut a petició de la família, cosa que s’avança a la llei de memòria democràtica, que estableix que a Cuelgamuros no hi podrà haver «resta mortal que ocupi un lloc preeminent al recinte». L’únic cas que quedava era el de Primo de Ribera, que ocupava una tomba a la basílica adjacent a la del dictador.
Les restes de Primo de Rivera, afusellat després de ser jutjat per les autoritats republicanes el 1936 a la presó d’Alacant, sí que es podrien haver mantingut a Cuelgamuros, ja que se’l considera una víctima de la Guerra Civil, i haver sigut traslladades a les criptes adjacents a la basílica. No obstant, des de l’entrada en vigor de la norma, aquest lloc té un caràcter de cementiri civil. En aquest sentit, la família Primo de Rivera va decidir complir el desig que va expressar el polític al seu testament d’estar enterrat en un cementiri catòlic i fa cinc mesos en van sol·licitar el trasllat a San Isidro.
Cerimònia privada
Al llarg del matí van acudir a Cuelgamuros els familiars de Primo de Rivera per assistir a una cerimònia religiosa i després les restes van ser traslladades per una comitiva a Madrid, on el cementiri es va mantenir tancat al públic perquè es portés a terme l’enterrament amb tota la discreció i intimitat possible. No obstant, la concentració de falangistes va tirar per terra els plans.
A l’exhumació de les restes de Primo de Rivera no hi va acudir cap representant del Govern de coalició. Fonts del Ministeri de la Presidència, dirigit per Félix Bolaños, que ha organitzat l’exhumació, van reivindicar que «es tracta d’un pas més en el procés de resignificació de la vall» i van assegurar que «ja no s’homenatja en un lloc públic ni el dictador ni el líder de la Falange».
■
El PP acusa d’intentar «desviar l’atenció» l’Executiu central, que no va enviar a l’acte cap representant