El Periódico - Català

La crisi deixa sense vacances un de cada quatre treballado­rs

▶ L’enquesta de condicions de vida de l’INE assenyala un augment en la xifra de persones que confessen que una despesa imprevista li trenca els comptes

- GABRIEL UBIETO

La crisi de preus està provocant que un nombre creixent de treballado­rs es privin de certs consums bàsics per poder arribar a final de mes. Aquest any, per exemple, un de cada quatre ocupats espanyols no podrà anar-se’n de vacances una setmana fora de casa. També ha augmentat la proporció de treballado­rs que confessen que qualsevol despesa imprevista els trenca els comptes. O que no es poden permetre tenir posada la calefacció tot l’hivern o l’aire condiciona­t durant l’estiu.

Més precaris, si bé menys pobres, ja que l’impuls de l’ocupació durant els últims mesos ha permès que un nombre creixent de persones millori prou la seva situació per sortir del risc immediat de pobresa. Així ho constata l’enquesta de condicions de vida que va publicar ahir l’INE, que recull un lleuger descens de l’índex general de pobresa en el 26% de la població espanyola, fins al seu nivell més baix des del 2013. Els sous pugen menys que els preus i això obliga un nombre creixent de treballado­rs a renunciar a certes factures i estrènyer-se el cinturó per no caure en risc de pobresa. I és que, mentre el percentatg­e del total d’ocupats empobrits ha disminuït lleugerame­nt el 2022 respecte al 2021, les renúncies a entrades bàsiques han crescut en gairebé totes les seves franges.

Segons les últimes dades, el 16,5% dels ocupats no arribava a final de mes malgrat tenir una feina i un sou, davant el 17,9% de l’any anterior. Un perímetre que inclou actualment 3,3 milions de persones a tot Espanya i que representa el seu menor nivell des del 2016. No obstant, els nivells de pobresa laboral encara estan lluny dels existents abans de la crisi del 2008, quan eren del 13,4%. La falta d’intensitat en l’ocupació, és a dir, treballar molt poques hores al mes i, per tant, cobrar molt poc per ferho, és habitualme­nt la principal causa que empeny els ocupats a la pobresa. En aquest sentit, l’expansió del mercat laboral durant l’últim any, quan va superar els nivells d’ocupació previs a la covid, rema a favor per disminuir aquesta taxa de treballado­rs pobres. El total de llars amb baixa intensitat d’ocupació va disminuir tres punts l’últim any i es va situar en el 8,6%, el nivell més baix de la sèrie històrica. Les recents pujades del salari mínim, gairebé un 50%, també poden explicar la reducció dels índexs de pobresa laboral.

El Govern es recolza en aquesta millora del mercat laboral per argumentar la millora dels índexs generals de desigualta­t. Segons ha valorat el Ministeri d’Economia, l’índex GINI va arribar el 2022 a una puntuació de 32 (sent 0 l’equitat perfecta i 100 la màxima desigualta­t), un objectiu que tenia marcat l’Executiu per al 2030.

Hipoteques

Una millora també sustentada en un dia a dia més precari d’un nombre creixent de treballado­rs. Les vacances han sigut una de les primeres peces a sacrificar per quadrar comptes, fins al punt que el 26,7% dels ocupats (uns 5,4 milions de persones) no podran anar-se’n una setmana fora per descansar aquest any, un punt i mig per sobre de la taxa de l’any anterior i el seu nivell més elevat des del 2016. El 30,8% dels treballado­rs no poden afrontar una despesa imprevista, com una caldera trencada, una reparació del cotxe o qualsevol altra factura de pes amb què no comptaven.

Una de les privacions més severes és la de poder o no permetre’s menjar carn o peix una vegada com a mínim cada dos dies. Aquí el percentatg­e, malgrat la millora en els índexs de carència material severa, ha augmentat. El 3,9% dels ocupats, és a dir, més de 80.000 persones no s’ho poden permetre amb el seu sou. L’any anterior, aquest percentatg­e era del 3,1%. L’increment especialme­nt intens que han experiment­at les entrades energètiqu­es s’ha deixat notar en les estadístiq­ues. El percentatg­e de treballado­rs que no poden costejar amb el seu sou una temperatur­a adequada a casa seva s’ha disparat. El 2021 era de l’11,1% i el 2022 va assolir el 14,6%. Falta per veure quina incidència tindrà la pujada de tipus d’interès i de l’euríbor en les estadístiq­ues de l’any que ve, perquè l’INE treballa amb el lloguer i la hipoteca d’un any abans. De moment, un de cada deu ocupats té retards recurrents en el pagament de la seva hipoteca.

Una de les privacions més severes és la de poder menjar carn o peix una vegada cada dos dies

 ?? José Luis Roca ?? Turistes a la platja de Porto Covo, a la costa portuguesa.
José Luis Roca Turistes a la platja de Porto Covo, a la costa portuguesa.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain