Sant Jordi beneeix les superilles
¿Per què escriuen? ¿Per un impuls vital, per diners, per la glòria, per un compromís heroic?
No hi ha festa més forta, arrelada, viva i imperible que la de Sant Jordi. Els que van posar el crit al cel per la coincidència amb el partit del Barça a primera hora de la tarda van poder comprovar que el futbol ni tan sols va fer pessigolles al dia més important de l’any. La tradició de comprar llibres, regalar roses i simplement passejar amb la teva gent estimada és tan profunda com el dia de Nadal, res pot competir contra aquesta tradició insubornable. Aquest any, la ciutat de Barcelona ha consolidat la denominada feliçment com a superilla literària, una autèntica i gegant illa cultural al mig de la ciutat, lliure de cotxes, on els protagonistes són només la gent (a peu), els llibres i les roses i s’ha ampliat amb enorme èxit a la Rambla i a Gran de Gràcia. El desbordament de gent, de vegades al límit del col·lapse, demana a crits continuar ampliant la superilla i ferla cada any més gran.
Sens dubte, encara es poden fer millores: era absurd i fins i tot perillós, per exemple, deixar circular els cotxes als carrers de Mallorca, València i Aragó, i serà necessari radicalitzar encara més l’aposta i tancar el trànsit completament. Però el que és indubtable és que la superilla literària, que per un dia converteix Barcelona en la llibreria més gran del món, és una extraordinària iniciativa d’aquest tan criticat govern municipal, que ha tornat a demostrar que als que repeteixen com lloros que Barcelona està en decadència cal convèncer-los amb la força dels fets. Fins i tot Xavier Trias, en un gest elegant que no han tingut altres candidats, ha reconegut l’èxit de la iniciativa.
I és que el que es va viure per Sant Jordi al centre de Barcelona va ser molt més que l’enèsim triomf d’aquesta singular diada: va ser el reconeixement definitiu a un nou model de ciutat, on necessàriament el cotxe ha d’anar cedint l’espai públic al vianant, a la bicicleta i al transport públic. És una revolució en la qual Barcelona està una altra vegada sent pionera, i les superilles s’han convertit en un exemple en què s’inspiren ciutats d’arreu del món. En aquest context, fa fins i tot vergonya aliena veure com alguns rondinaires locals són incapaços d’admetre aquest èxit per purs interessos electorals, i arriben a l’extrem, com el d’un exarquitecte en cap de Barcelona, de posar ridícules querelles criminals pel terrible delicte contra la humanitat de convertir en zona de vianants els carrers i fer-los més habitables i segurs.
Mentre uns quants es deixen portar pel ressentiment, incapaços d’entendre cap on va el món, una gran majoria de ciutadans, amb els seus matisos i les seves lògiques crítiques, ha decidit seguir aquesta nova Barcelona que entén que el cotxe (i tot el que comporta de contaminació, accidents i patiment) només s’ha d’utilitzar quan no quedi més remei. Agradi o no, aquest espectacular Sant Jordi suposa un camí de no retorn cap a una nova manera d’entendre la ciutat i, possiblement, la societat en general.
■
L’exitosa superilla literària ha convertit BCN en la llibreria més gran del món i ha consagrat definitivament una revolucionària nova mobilitat
Ernest Folch és editor i periodista