«Els adolescents utilitzen la pornografia com a tutorial de l’acte sexual»
— ¿Creu que han augmentat els delictes sexuals comesos per menors?
— Ho afirmo, però no ara. El trist progrés s’està produint almenys des del 2015. Era un augment molt lleu però progressiu. Aquest any ha sigut un salt bastant més considerable: hem passat de 668 agressions sexuals a 974.
—Es diu que és perquè veuen porno massa aviat...
— Crec que no només això, que és una realitat. Un efecte criminogen en aquesta matèria és la pornografia i com abans sigui l’accés, més efecte criminogen tindrà, perquè la persona està menys formada. El problema de la pornografia i els menors és que substitueix l’educació. El que està fallant no és que accedeixin a la pornografia, sinó que no accedeixin a l’educació. No hi ha una bona educació sexual ni a les escoles, ni a les famílies ni a la societat. Utilitzen la pornografia com una mena de tutorial.
— ¿Hi afecten les xarxes socials?
— Hi ha una inversió dels valors i té molt a veure amb les xarxes socials. Ara mateix a un menor d’edat li importa més un like, estar de moda, que el fet que els altres vegin el que fa, que el risc que això suposa. No ignora que si l’enxampen el castigaran, però no li importa aquest risc, perquè ha tergiversat els valors.
— ¿Què passa amb els menors de 14 anys sense responsabilitat penal?
—Aquesta manera d’actuar en grup té la conseqüència que el col·lectiu pot ser variat. Hi ha hagut algun cas de majors d’edat i menors imputables i inimputables. Els menors són inimputables a Espanya fins als 14 anys. A partir d’aquesta edat ja tenen responsabilitat penal. ¿Vol dir això que en el cas dels menors l’Estat se’n desentén completament i no busca cap resposta? No. El que fem en un cas amb inimputables és posar-lo en coneixement de les comunitats autònomes, que són les competents.
— ¿Poden haver de respondre els seus pares?
— Com que no se’ls sotmet a un procediment penal no se’ls pot imposar responsabilitat civil en un judici com als més grans de 14 anys, però el Codi Civil permet exigir responsabilitat als pares pels actes dels fills, així que sí que se’ls pot exigir.
— ¿Cal abaixar l’edat penal?
— No en soc partidari. La justícia juvenil té una resposta molt adequada. I estem tenint uns èxits de recuperació de nanos molt més elevada del que es pugui tenir en l’àmbit dels grans. Les presons no aconsegueixen els efectes que s’aconsegueixen en menors, on tot va dirigit a la reeducació del menor i s’estan aconseguint molts èxits. Els menors de 14 són persones poc formades en què ha de prevaler per damunt de tot el fet de ser menors, no el fet de ser delinqüents. El pas següent seria abaixar-lo per sota de 12. Al Regne Unit està en 10 anys i als EUA no poden condemnar a mort els menors, però esperen que siguin més grans per jutjar-los i condemnar-los.
■
La Generalitat de Catalunya ha demanat al Ministeri de Sanitat, a través d’una carta, el final de les mascaretes als únics llocs on encara són obligatòries: hospitals, residències d’avis, sociosanitaris, dentistes i farmàcies. Països com Portugal ja han pres aquesta mesura, si bé alguns epidemiòlegs estan a favor de mantenir-les en aquests espais per protegir la gent vulnerable. Segons fonts de Salut, la conselleria, a més de demanar «el canvi de protocol d’ús de les mascaretes» en tots aquests espais, també vol acabar amb els aïllaments en les residències d’avis.
Salut ha pres aquesta mesura (esperable en certa mesura perquè altres experts com Fernando Simón van avançar que els tapaboques deixaran de ser obligatoris en farmàcies i hospitals «aviat») sense parlar amb el comitè científic assessor de la covid-19 a Catalunya, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Aquest òrgan està bastant desactivat i només es reuneix per dirimir sobre qüestions més àmplies, com la covid persistent i la salut mental. Alguns membres d’aquest comitè consideren un error retirar les mascaretes d’hospitals, geriàtrics i farmàcies, sobretot per l’augment de contagis després de la Setmana Santa.
L’obligació de portar mascareta és una competència estatal, de manera que les comunitats no poden decidir eliminar la norma. Des del 8 de febrer, les mascaretes ja no s’utilitzen al transport públic. Segons va declarar la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, Salut és partidària que la mascareta s’utilitzi «quan sigui necessari». Així, Cabezas aposta perquè utilitzin tapaboques persones amb malalties respiratòries en cas que atenguin una persona gran, així com els treballadors de les unitats de malalties respiratòries i quan les persones tinguin algun símptoma de malaltia (inclòs en residències).
■
«En els menors de 14 ha de prevaler el fet de ser menors, no el de ser delinqüents»