Port de BCN ultima 50 mesures per integrar millor els creuers
Les propostes es presentaran en la primera reunió del Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers, que se celebrarà a principis de maig, segons avança el president de l’organisme.
Quan falta poc més d’una setmana per al primer plenari del Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers, Port de Barcelona ultima un total de 50 mesures que presentarà al conjunt del sector i administracions per integrar millor l’activitat dels creuers a la capital catalana. En paraules del seu president, Lluís Salvadó, es tracta de «reduir l’impacte i maximitzar el retorn» a la ciutat de l’activitat. El Port assumeix que «és necessari millorar l’encaix» d’un segment turístic que el seu millor any va registrar 3,2 milions de moviments, que no equivalen a turistes perquè els que inicien i acaben ruta a la ciutat (com a port base) es comptabilitzen dues vegades i perquè el percentatge de viatgers nacionals (sobretot catalans) continua creixent. La iniciativa de crear un consell d’aquest tipus (alinearà Port,
Ajuntament i Generalitat, així com navilieres, consignataris, proveïdors i altres operadors) va ser anunciada per Salvadó com a resposta a les queixes expressades reiteradament per l’alcaldessa Ada Colau contra el sector. El màxim responsable de Port de Barcelona està convençut que «hi ha recorregut de millora» i que les mesures afavoriran «la perspectiva de la ciutadania sobre els creuers en dos anys».
«Això va més enllà de l’acord de Palma», va explicar en al·lusió a les limitacions imposades a Mallorca per evitar la saturació de creuers. Però les comparacions entre els dos casos són relatives, perquè la seva capital compta amb una quarta part de la població de Barcelona, cosa que fa que l’impacte dels megracreuers sigui molt diferent. En el cas barceloní, les 50 mesures que el port presentarà al Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers, recullen plantejaments no només de la seva collita, sinó també formulats en diferents ocasions tant pel consistori com pels operadors. Les propostes van de la mobilitat al foment de nova activitat econòmica amb la ciutat, tant des del proveïment de matèries com amb l’obertura de noves activitats turístiques cridades a la descentralització. Així, Salvadó va explicar que han portat a terme un estudi de mobilitat per detectar les necessitats tant dins de la infraestructura portuària com a la sortida dels busos que condueixen els creueristes a la ciutat. Aquest és, de fet, un dels principals problemes que ha posat els creueristes en el punt de mira dels Comuns. Els que visiten la ciutat pel seu compte són traslladats en bus fins a Drassanes, de manera que en moments de desembarcament se’ls veu per centenars a la Rambla.
Un fenomen similar es produeix a la plaça de Catalunya amb els milers de turistes que diàriament en temporada alta arriben en Rodalies al centre de la ciutat. Però en el cas dels grans creuers poden suposar la sortida simultània de fins a 3.000 o 4.000 persones. Aquests últims són els únics que paguen taxa turística (de 3,75 a 5,75 euros segons les hores de permanència). En aquest sentit, Port plantejarà diferents punts de desencotxat per als busos portuaris. També negociarà amb les navilieres perquè les excursions no s’iniciïn en punts calents de la ciutat. És l’ajuntament qui tindrà l’última paraula sobre els espais per a la distribució d’aquests visitants. Dins les instal·lacions portuàries, també es desenvoluparan diferents mesures, tenint en compte el pròxim trasllat de l’activitat dels ferris al moll Adossat, cosa que implicarà un gran tràfec de persones i vehicles. La primera conseqüència serà plantejar el desdoblament del pont mòbil Porta d’Europa que el connecta.
Repartir els visitants
En l’àmbit també dels desplaçaments de passatgers, es pretén desenvolupar una estratègia amb diferents museus i espais culturals per obrir el ventall de les excursions projectades per les navilieres, molt concentrades quant a espai i oferta. Millorant les propostes s’espera distribuir millor per la ciutat els creueristes que surten del barco. En la mateixa línia, es volen obrir noves vies fora de la capital catalana amb ajuda de Turisme de la Generalitat, aprofitant la gran quantitat de turistes repetidors que ja coneixen Barcelona: des d’altres pobles de costa fins a enoturisme.
Un dels punts més enfocats en el retorn econòmic de l’activitat és un pla que impliqui els «sectors productius locals». Començant per augmentar el proveïment de productes frescos des del port barceloní, amb ajuda d’un marketplace que afavoreixi aquest vincle i agilitzi la compra. Ja s’han produït reunions amb els operadors i amb distribuïdors locals per veure com es podria ampliar i optimitzar aquest negoci. En l’actualitat, molts barcos adquireixen aquests productes a Civitavecchia (el port de Roma, i gran competidor de Barcelona).
La sostenibilitat és un dels episodis prioritaris. En aquest sentit, el Port ja està portant a terme els processos per poder connectar els vaixells a la xarxa elèctrica (2026) quan estiguin atracats, i encapçala l’arribada de creuers de nova generació alimentats amb gas natural liquat, molt menys contaminant. Una gavarra proporciona el carburant i ha possibilitat que algunes de les grans estrenes de la temporada de GNL triïn Barcelona com a port base. Ja representen el 20% i les mesures s’encarrilen a ampliar aquesta quota. A curt termini, «les emissions contaminants cauran de manera dràstica», va remarcar Salvadó. Créixer com a port d’inici i final de rutes fins al 75% de l’operativa (ara és el 58%) es planteja com una meta viable, si el port té una infraestructura cada vegada més competitiva. El desenvolupament de les noves terminals concentrades en l’Adossat (fins a 7, el 2026) i la inversió perquè siguin les més modernes d’Europa és una de les armes que exhibeix el Port perquè les navilieres triïn Barcelona.
■
Les propostes van de la mobilitat a noves activitats econòmiques amb la ciutat El port encapçala l’arribada de vaixells punters alimentats amb gas natural liquat