Debat electoral amb poc ‘punch’
Colau defensa, en un acte organitzat per Pimec, el seu llegat a capa i espasa; Collboni busca la taula rasa amb l’aeroport, Trias brandeix l’antídot anti Comuns, i Maragall apel·la al seny.
El debat va acabar amb una encaixada entre els candidats a l’alcaldia de Barcelona, i aquesta és segurament la millor notícia d’un matí en què Ada Colau, Jaume Collboni, Ernest Maragall, Xavier Trias i Daniel Sirera, convidats per la patronal PIMEC, van discutir ahir sobre el model de ciutat durant més de dues hores. Disten en el de sempre, l’ampliació de l’aeroport, els impostos, els límits de determinat poder econòmic, l’urbanisme o la mobilitat, però les línies generals són bastant similars, molt més semblants del que intenten fer veure, perquè tots volen col·laboració publicoprivada, turisme de qualitat, ocupació amb salaris dignes, habitatge per als joves i pacificació de carrers.
Curiosament, la disposició a l’escenari, al Born Centre de Cultura i Memòria, era tota una metàfora demoscòpica, amb la líder dels Comuns molt enganxada al seu col·lega d’Esquerra, amb l’alcaldable del PSC agafat al de Junts i amb el candidat del PP apartat en un racó, com observant un aparador abans d’entrar a comprar. Abans de res, el reconeixement a PIMEC, que va ser capaç de parir un debat rígid, estricte en els torns. I original, perquè cada aspirant, mitjançant sorteig, llançava una pregunta a un contendent i començava un combat d’un parell de minuts per barba. Al final, és clar, minut d’or per vendre la moto. En total, 135 minuts de política municipal, el que dura una pel·lícula de Marvel, però aquí amb una mica menys d’artifici. Si d’una cosa va pecar la convocatòria, això sí, va ser de la voluntat d’abordar massa temes importants.
Els candidats disten en el de sempre: l’aeroport, els impostos, l’urbanisme, la mobilitat...
Les promeses
Comencem amb un resum de les propostes concretes, les que el votant després pot reclamar amb llum i taquígrafs. En aquest apartat va guanyar Sirera, però en contra seu cal admetre que és fàcil prometre quan saps que no guanyaràs. Va passar el mateix en el debat de les motos de fa un parell de setmanes, un festival de bones intencions d’alguns dels candidats que veurem com acaba. El candidat del PP ha promès abaixar impostos a les petites i mitjanes empreses, carregar-se la taxa turística, eliminar la moratòria de nous hotels i aniquilar qualsevol rastre d’urbanisme tàctic. Trias va anunciar que crearà una nova agència amb el comerç de la ciutat per fer un millor seguiment de la salut del sector i així actuar amb més celeritat i rigor quan sigui necessari. El SEM del botiguer.
Maragall va plantejar doblar les places de formació professional dedicades a les noves tecnologies (sense que el consistori tingui competències en matèria de model educatiu), va advocar per recuperar per a la ciutat la fira 4YFN (four years from now), absorbida pel Mobile World Congress, i va instar a crear un salari mínim de ciutat de 1.500 euros.
Collboni va plantejar que els infants aprenguin a programar des de petits (la mateixa barrera competencial que en el cas de Maragall), però la seva gran promesa té a veure amb l’aeroport del Prat, que està clar que serà un dels seus principals llebrers en aquesta cursa electoral. El líder socialista es va comprometre, si surt elegit (en quatre ocasions va repetir «si soc alcalde de Barcelona»), a impulsar, els 100 primers dies de govern, un «acord institucional i científic, amb la societat civil, per fer un debat rigorós i seriós sobre per què cal ampliar l’aeroport». És a dir, el que van fer els Comuns el 2021 amb la Ricarda, però al revés.
El més lliure
Colau no va poder brandir grans projectes de futur perquè, com correspon a qui ocupa l’alcaldia, a banda que el seu tercer i últim mandat seria bàsicament de continuïtat, es va dedicar a defensar l’acció de govern, per voluntat pròpia o responent als atacs de la resta. També Collboni, consort del govern fins fa poc, es va emportar més d’un calbot, però va ser hàbil a l’aferrar-se als temes que espera que el catapultin, sobretot l’ampliació del Prat.
■