La defensa de Xavi, el mur d’Europa
El Barça era la millor defensa d’Europa (6 gols en 16 jornades) al gener després de guanyar per 0-1 l’Atlètic i ho continua sent a l’abril (9 gols en 30 jornades) després de batre de nou per 1-0 l’Atlètic.
guanyar el concurs el 2016. I serà construït per Limak, una empresa turca amb escassa experiència en recintes esportius. Una decisió de la junta que va motivar polèmica.
Més de 15 anys de retard
A l’haver tancat aquest pla de finançament –el límit que va marcar l’assemblea de compromissaris era de 1.500 milions i, al final, han sigut 1.450–, el club es «garanteix» l’inici de les obres, complint «els criteris aprovats en el referèndum» i, a més, «és una xifra que cobreix el cost de les obres de l’Espai Barça». És un pas, aixecar un nou estadi, que arriba amb més de 15 anys de retard sobre els plans inicials. Però és imprescindible, segons va argumentar el Barça, com «un dels pilars de la recuperació econòmica i la viabilitat futura, com a instrument que permeti la continuïtat del model de governança, on els més de 146.000 sòcies i socis en són els propietaris».
Va ser, precisament, Joan Laporta en el seu primer mandat quan ja va voler, a través del projecte ideat per Norman Foster el 2007, remodelar l’estadi. Llavors tenia un cost de 250 milions. En realitat, ja des dels seus primers dies a la llotja (2003) tenia aquest pla, però no va prosperar. Després, coincidint amb l’arribada de Sandro Rosell a la presidència (2010), es va arraconar tot. Adeu a la maqueta colorista i atractiva de Foster, mentre el vell Camp Nou no rebia cap atenció, cada vegada més erosionat pel pas del temps. Construït el 1957, la seva última gran reforma va ser el 1994 després que la primera i més gran es remunti al Mundial del 1982.
I després de gairebé una dècada d’espera –el primer referèndum per a l’Espai Barça va ser el 2014 amb Josep Maria Bartomeu com a president– fins ahir. El club ja disposa dels diners necessaris per aixecar un nou Camp Nou, mentre fa les maletes per anar de lloguer a Montjuïc. Un any, almenys.
■
L’eficàcia defensiva del Barça a la Lliga desconcerta els líders de les grans Lligues. No es tracta d’una bona ratxa conjuntural, ni molt menys breu. Es tracta d’una obra construïda amb solidesa, millorada i reforçada amb el pas del temps.
1
LA SEGURETAT DE TER STEGEN. El partit contra l’Atlètic va certificar la crucial importància d’un porter en un gran estat de forma. De la qualitat de Marc-André Ter Stegen mai s’ha dubtat; de la seva condició en determinats moments, sí. El meta alemany està expressant la seva millor versió.
Com es va veure contra l’Atlètic, en dues intervencions que van exigir una rapidesa de reflexos que només permet la plenitud física i mental. Ter Stegen suma punts, tan valuós al darrere com Lewandowski al davant. O Ferran. Les parades a les rematades de Griezmann van permetre a l’equip tornar al camí dels triomfs. Més d’un terç de les victòries han sigut per la mínima (10 per 1-0 i 2 per 2-1), cosa que remet a la transcendència que té Ter Stegen en el liderat.
Els ridículs 9 gols que ha encaixat en 30 jornades són els mateixos 9 gols (ridículs també) en les primeres 10 jornades de la campanya anterior. Suma 23 porteries a zero (el Madrid i l’Atlètic només 12), i té vuit partits per arribar al rècord absolut de les 26 de Liaño (Deportivo) a la Lliga 1993-1994.
2
L’ORGANITZACIÓ COL·LECTIVA. No hi ha una formació concreta que vinculi la inviolabilitat de Ter Stegen a l’alineació de determinats jugadors, més enllà que es pugui inferir que Ronald Araujo és imprescindible. El mèrit és extensible als 10 defenses que han construït aquest mur, fins i tot Bellerín i Piqué, malgrat la seva exigua aportació abans de marxar.
Les lesions han obligat Xavi a adoptar diferents fórmules, com que Balde, un esquerrà tancat, exercís de lateral dret en una demarcació on han desfilat cinc jugadors.
La concentració i el rigor de tots, però també el treball en els entrenaments han generat l’excel·lent organització col·lectiva. El Barça és l’equip que menys xuts ha rebut: 260 en les 30 jornades. Els següents són el Celta (297) i la Reial Societat (313). L’Atlètic ha concedit 326 rematades, i el Madrid, 330.
3
ELS REPLEGAMENTS SOLIDARIS. La virtut de la solidaritat inclou els centrecampistes, que sovint han de córrer cap al replegament. Xavi es va queixar en la seva primera campanya que els seus homes fossin incapaços de recórrer a faltes tàctiques per frenar els contraatacs. Encaraque fossin aparatoses i comportessin targeta.
El Barça comet faltes com els altres. És al mig del rànquing, amb 363 faltes (12 per partit), a mig camí entre el Mallorca (503) i el Madrid (299), últim. En 11 partits ha comès més infraccions que el rival.
Tots corren cap enrere al Barça, alliçonats per Xavi i estimulats pel desplegament de Gavi. El més jove i lleuger de l’equip és el més amonestat (8 grogues). Producte de la impetuositat però també de la imprescindible empenta defensiva per a un líder que guanya per la mínima.
4
EL VIGOR D’ARAUJO. L’empenta que personifica Araujo, un portent físic que li permet guanyar gairebé tots els duels cos a cos, fort en el xoc i ràpid en la reacció. La seva punta de velocitat el converteix en el lateral dret per frenar Vinícius, el jugador que més regateja.
Araujo exterioritza l’alegria després d’una bona intervenció, un detall que revela la humilitat de qui se sent afortunat per estar en un nivell inimaginable segons la seva íntima percepció. A través de la voluntat per aprendre ha anat llimant tots els defectes que li haurien impedit ser el central titular. Es va exercitar en el camp i va analitzar vídeos que el van preparar, conscient que la seva permanència al Barça podia ser circumstancial. «Vull agrair a Déu l’oportunitat per continuar estant aquí», va dir Araujo el 29 d’abril de l’any passat, després de renovar fins al 2026 i una clàusula de 1.000 milions. La prova del seu valor.
■