«Randri em va destrossar del tot»
Nazaret Segura, exjugadora de l’Alhama de Múrcia, relata a EL PERIÓDICO situacions desagradables al vestidor amb l’entrenador Randri García, a qui acusa de «maltractament psicològic».
«Ja no hi tinc res a perdre, ja m’ha destruït. M’ha destrossat per complet», confessa Nazaret Segura a través del telèfon. Li tremola la veu. Recordar aquells sis mesos que va estar a l’Alhama de Múrcia se li entravessa. Van ser molt durs. «Jo era ignorant, no sabia que estar en aquest club seria així. Si no, m’hauria quedat on era. A mi des del primer moment em va deixar les coses clares. Em va dir: ‘Estàs passada de pes i has de posar-te forta. No jugaràs’. Això ho vaig veure bé en el moment i havia de guanyar-me el lloc. Una altra cosa és que tu t’estàs entrenant i et digui davant de totes: ‘No condueixis que cauràs’. Et crida davant de la gent, t’insulta al camp. I tu ets a la banqueta i penses: ‘És que no vull sortir’. Entrem amb por».
Tot començava al vestidor: abans dels entrenaments, a la mitja part dels partits o després dels partits. «Els dilluns després d’un partit en què ell volia una cosa que no havia sortit, hi anàvem totes amb por. Arribava dilluns i ens feia una xerrada que una mica més i ens fa fora a totes. Ens deia: ‘Això és meu, jo no me n’aniré, això tingueu-ho clar. Les que se n’aniran són vostès’», recorda. «Durant els partits també et cridava moltíssim. Una vegada estàvem jugant contra el Castelló, i recordo que estava portant la pilota i em va començar a cridar un munt. Vaig deixar anar la pilota i li vaig contestar plorant».
Insults davant la plantilla
Dins del club, Randri García és intocable. «Entre nosaltres fèiem pinya, però és clar, el club és d’ell i del seu pare. A ell li és igual fer fora les onze, i t’ho diu: ‘Que m’és igual, que ets substituïble’. Tu has de treballar per a ell. Has de ser com si fossis un robot. I tot i que tu tinguis una altra opinió, és igual. Ell no ho accepta. Et parla xulo, amb prepotència», explica fent aturades per calmar-se. Reviure aquells moments és complicat. Es va sentir anul·lada, insultada. «La seva manera de fer és faltar el respecte a les dones. Disfruta deixant en ridícul les jugadores. I ho fa com si fos normal. Ell no dirà que té una errada perquè no. Ell és el que mana. És d’una prepotència...».
Les faltes de respecte i insults relacionats amb el seu cos eren recurrents. Cada 15 dies els feien proves de pes i els crits proliferaven després de tenir els resultats. «Ens deia: ‘No em puc creure que en tot el temps que fa que estic en el futbol estiguin totes grasses’. Es posava així. Jo tenia una menorrea després del confinament que flipes. Em sagnava el recte i tot de l’estrès que tenia a sobre de no haver fet esport durant l’any», confessa.
«Tenia por, em posava a plorar. Me n’anava a entrenar a la tarda i em posava a plorar sola. No soc d’explicar les coses que em passen i quan quedava amb les meves companyes no ho parlava. No vaig aguantar. Una altra cosa hauria sigut que hi hagués algun superior que pogués fer alguna cosa o anar a un psicòleg. Però en el seu moment no n’hi havia i vaig decidir anar-me’n a casa meva. Vaig intentar jugar de nou, però ja plorava cada vegada que trepitjava el camp», recorda.
Per Nadal es va plantar. No podia més i va comunicar al club que se n’anava. «Et posen entre l’espasa i la paret. És maltractament psicològic. El que més ràbia em fa és que jo en aquells moments aguantava, però a l’anar-me’n a casa meva em vaig sentir malament perquè ell havia aconseguit el que volia. És assetjament laboral i això tampoc es pot permetre. Ell hauria d’estar castigat. Però, és clar, és ell. ¿Com l’han d’apartar? És com si faig un club privat. Hauria de tenir un càstig per tot el que ha fet», exigeix.
Ella ja ha alçat la veu. Ha denunciat públicament el que va ser el seu entrenador, i ara espera que les seves companyes facin el mateix. «Al final el temps et dona veu. Que sàpiga tothom el que fa».
■
«Randri disfruta deixant en ridícul les jugadores. Ho fa com si fos normal. Ell és el que mana»