Els forats de la llei de vivenda
La possible desviació al lloguer turístic, de temporada o per habitacions, posa en perill la norma
Estem en plena tramitació parlamentària. Aquest dijous la llei de vivenda anirà al ple del Congrés. I tot apunta que, una vegada aprovada per les Corts, tindrem llei vigent a meitat de maig. Com deien els romans, «¡Alea iacta est!», ¡La sort està tirada! No obstant, els daus de la fortuna són capritxosos, i aquesta llei podria (i potser s’hauria) de posposar. La pressa és mala consellera. És indubtable que la llei de vivenda és un avenç històric i significa un canvi de paradigma. Però hi ha alguns punts de fuga que s’han de tapar. La potencial desviació de les vivendes de lloguer habitual al lloguer turístic, de temporada o per habitacions posa en perill aquesta llei.
És cert que la llei diu que es promourà un grup d’estudi per proposar en sis mesos una regulació del lloguer de temporada. Una puntada de peu cap endavant. El risc és que s’aprofiti l’interval per desviar ara les vivendes. Pel costat del lloguer per habitacions, el mateix. No existeix una regulació específica. Només el Codi Civil el regula, igualant una relació de poder desigual. Les dues modalitats ja s’han demostrat com una via de fuga. Els primers van servir per eludir el control de lloguers català. I els segons han eludit la limitació estatal del 2% a l’IPC.
El lloguer turístic (VUT) ofereix una altra fuga donades les seves altes rendibilitats sense importar les externalitats negatives, no només en termes de convivència veïnal sinó en expulsió dels veïns via increment de preus. Malgrat la posició inicial de les plataformes turístiques, hi ha evidència empírica que mostra que els barris amb alta concentració de VUT fan pujar fins a un 7% el preu dels lloguers al reduir l’oferta de vivenda habitual. La UE n’ha pres nota i està camí d’aprovar una normativa europea que limiti l’especulació turística inspirada en el cas de Barcelona.
Després de l’explosió descontrolada de VUT entre el 2011 i el 2014, es van prendre mesures decisives. A Barcelona, el Govern de Trias havia deixat més vivendes turístiques que públiques (9.000 vs. 7.500) i davant això el Govern de Colau va impulsar una moratòria per després aprovar un Pla d’Ordenació (PEUAT) que limitava la concessió de llicències a les zones més turístiques, juntament amb una política de control i sanció amb un equip de 70 persones que van reduir 6.000 VUT il·legals. Així es va controlar el fenomen i ja han baixat el nombre de VUT. Per la seva banda, el Govern de Carmena va aprovar un pla especial que considerava les VUT com a serveis terciaris d’hostalatge, i en va limitar molt l’activitat. Gràcies a això hi ha menys de 100 VUT amb llicència. No obstant, el Pla d’Inspecció de Carmena va ser abandonat pel Govern d’Almeida. No obstant, aquestes i altres mesures van ser recorregudes. El PEUAT va ser tombat als tribunals i va haver de fer-se’n un altre.
La inseguretat està servida i la jurisprudència ha deixat molt retallada la capacitat reguladora dels ens locals. Per això, és clau que la llei de vivenda incorpori que la declaració de mercat tensionat pot implicar la limitació de VUT i, per tant, la necessitat de la modificació dels instruments urbanístics que comporti la suspensió de llicències. Així només es tancarà el cercle i la llei no tindrà fugues legals. A posteriori, l’efectivitat de la llei la determinarà la denúncia dels moviments de vivenda i la voluntat política de controlar i sancionar la norma. No perdem aquesta oportunitat històrica.
■
La UE va camí d’aprovar una normativa que limiti l’especulació turística