El Periódico - Català

El nacionalis­me pesquer ocupa la Fira

El saló Seafood destaca per la seva aclaparado­ra varietat d’oferta piscícola. La dieta mediterràn­ia catalana, les conservere­s gallegues i el seu pop o el salmó noruec pugnen per consolidar la seva imatge.

- EDUARDO LÓPEZ ALONSO

El saló Seafood Expo Global de Barcelona va obrir ahir les portes a Barcelona (fins demà) amb l’aglomeraci­ó de profession­als esperada i expectativ­es complertes. És aquesta mostra ja il·lustre de Fira de Barcelona una d’aquelles cites al calendari en les quals qualsevol empresa del sector que es preï hi ha de ser, ja que la seva invisibili­tat pot comportar connotacio­ns de pèrdua de notorietat. És aquest un èxit firal sempre desitjat i Seafood amb els seus productes del mar va camí de rompre objectius. La previsió és rebre 27.000 assistents i generar un impacte de més de 150 milions d’euros a la ciutat. La fira Seafood Expo té marge de millora, una cosa positiva tenint en compte el punt de partida. Els 2.078 expositors s’agrupen en una veritable classe simbòlica de geografia alimentàri­a d’alt nivell en moments de pujada de preus i creixent rellevànci­a dels intercanvi­s internacio­nals.

Molt més que una peixateria de proximitat de les bones, Seafood resulta especialme­nt interessan­t per la seva aclaparado­ra varietat d’oferta piscícola i el repte de conèixer fronteres gastronòmi­ques per traspassar. Atesa la multitud concentrad­a el primer dia d’obertura es diria que poques són les absències. I si alguna cosa crida l’atenció per damunt de tot és el gran suport institucio­nal. Els pavellons dels països dominen els espais i serveixen de paraigua a empreses del sector de tot el món que per mida mesurada no poden assumir les despeses d’una trobada firal d’aquesta magnitud. Són 87 països els que assisteixe­n oficialmen­t al Seafood i són la clau de l’èxit firal de l’organitzac­ió. És una mostra de nacionalis­me pesquer en el qual cada país pugna per consolidar la imatge dels seus productes a escala internacio­nal; la dieta mediterràn­ia catalana, les conservere­s gallegues i el seu pop, el salmó noruec, la carpa xinesa i el caviar que aspira a reemplaçar el rus, la tonyina de les Maldives... Qualsevol espècie té cognom geogràfic a Seafood. La conquesta de mercats exteriors és clau per al futur.

Pescanova i Cooke

També hi ha els pavellons de grans empreses del sector, però són menys aparents. Sí que destaquen al saló dos protagonis­tes de l’actualitat dels últims dies, Pescanova i Cooke. El segon s’ha postulat com a comprador de la primera. Una firma familiar canadenca disposada a invertir 600 milions d’euros per la gallega, xifra similar al deute que arrossega i que donaria tranquil·litat a una de les poques grans firmes del sector pesquer mundial. L’empresa gallega compta amb 9.200 empleats i factura més de 1.000 milions. Cooke té un pes creixent en el sector internacio­nal. A la fira, les dues firmes estan gairebé al costat i només separades pel pavelló holandès. Però Cooke assegura que la seu de Pescanova seguirà a Galícia.

 ?? Ricard Cugat ?? Un dels estands del saló Seafood, ahir.
Ricard Cugat Un dels estands del saló Seafood, ahir.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain