Treball conjunt contra el ‘bullying’
L’assetjament escolar és un problema que afecta molts infants i joves i pot tenir un impacte devastador en el seu benestar emocional i el seu rendiment acadèmic. La setmana passada vaig veure com un noi jove sortia plorant d’un institut mentre la resta de companys reien, se’n burlaven i li deien coses. ¿Fins on arribarà això? És molt important que abordem entre tots aquest problema de manera seriosa i efectiva. Tots els membres de la comunitat escolar, des del professor fins als pares i la resta d’estudiants, haurien de treballar junts per aconseguir un entorn segur per a tots els estudiants.
Les escoles han de prendre mesures per prevenir l’assetjament escolar, incloent-hi la implementació de polítiques i programes que fomentin la inclusió i
Una justícia «polititzada» i «controlada per la dreta», una policia que «no és neutral» i un periodisme basat en la «filtració». Per al periodista i col·laborador d’EL PERIÓDICO, Ernesto Ekaizer, aquest és el caldo de cultiu que explica casos com l’operació Catalunya i el paper de l’excomissari José Manuel Villarejo, o perquè no s’ha fet cap investigació sobre els comptes de Joan Carles I. Així ho va explicar, des de la majestuositat del pati de columnes de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, en un Cara a Cara amb la comunitat de lectors d’EL PERIÓDICO presentat pel també periodista Jesús G. Albalat, l’especialista del diari en informació judicial.
Ekaizer es va disposar a explicar als lectors d’EL PERIÓDICO què hi ha al darrere de certs casos mediàtics i com jutges i policies intervenen en el debat ideològic i intenten «manipular l’opinió pública». «La policia no és neutral. El que diuen no és la paraula de Déu. És la seva veritat», va voler deixar clar des del principi, al considerar que aquest engranatge d’«intoxicació» no funcionaria sense una premsa que decideixi entrar en el joc.
En aquest sentit, es va mostrar molt crític amb el «periodisme de fonts», al qual assegura que no li importa si la informació «és o no és certa», i va posar com a exemple d’això la publicació el 2014 d’un suposat compte a Suïssa del llavors alcaldable Xavier Trias, que va resultar ser falsa. Segons Ekaizer,
hi ha periodistes que participen «conscientment» en aquestes «campanyes», però creu que també hi juga un paper important la immediatesa que exigeixen les noves tecnologies, que dificulten el periodisme reposat i d’investigació. Una crítica que no només va anar dirigida a la professió, sinó també als jutges que «vetllen per la seva popularitat» i per «ascendir». I en va posar d’exemple una de les magistrades del procés: Carmen Lamela.
Els lectors del diari que no van voler perdre’s la trobada i es van mostrar interessats per molts temes. Alguns de mediàtics com el del rei emèrit o el cas de Laura Borràs, de qui Ekaizer va voler deixar clar que, malgrat que els magistrats que van jutjar l’encara presidenta del Parlament suspesa tenen un «posicionament polític» contrari a la independència, per a ell es tracta d’«un cas claríssim de corrupció». Però també hi va haver preocupació per com es poden protegir els alertadors d’irregularitats en l’administració, pels polítics que es dediquen a «decapitar» els estaments judicials o pels incompliments de la Constitució.
Tot això davant una audiència totalment entregada que va voler agrair a Ekaizer que sigui una «finestra» en un àmbit tancat per a la gran majoria de la ciutadania i que no només els «expliqui què passa, sinó per què passa i les conseqüències».
■