L’avanç de la paparra

La crisi climàtica dispara la xifra d’aquests petits insectes a Catalunya: n’hi ha més i són d’espècies més variades. Els experts demanen més prevenció i cartells informatius al camp pel risc de contagi de malalties com la de Lyme.

L’augment de la quantitat de paparres és una tendència creixent els últims anys. Ara els experts afegeixen aquests dos avisos: cada vegada es detecten més individus i, a poc a poc, van apareixent noves espècies que fins al moment no s’havien registrat. Aquests animals s’alimenten de sang i el seu creixement suposa riscos perquè transmeten diverses malalties.

¿Quines són les causes d’aquest increment? S’hi sumen diferents motius, tots d’actualitat: «La crisi climàtica, l’augment d’hostes com ara senglars, conills i cérvols i l’abandonament rural». Així ho resumeix Agustín Estrada Peña, investigador de la Universitat de Saragossa i un dels experts més importants sobre paparres a Europa. «El canvi climàtic té efectes greus i també influeix en la distribució de les espècies de paparres, ja que la calor facilita la vida d’algunes d’elles», afirma. En aquests moments, els científics han detectat espècies de paparres que no estan recollides a les guies i que ja s’han establert a la península Ibèrica. «Hi ha hagut falta d’interès a estudiar-ho i ara just comença a arribar la preocupació. S’ha perdut el temps miserablement», critica Estrada Peña.

Hostes silvestres

Els últims plans del Ministeri de Sanitat sobre malalties transmeses per vectors s’han centrat sobretot en els mosquits. «L’any que ve, per primera vegada, s’inclouran les paparres en aquest pla», celebra l’investigador. Aquests paràsits sempre s’han relacionat amb animals de companyia com gossos o gats, però la seva presència

Increment dels animals hostatjadors

SENGLARS

S’agafa la paparra amb les pinces arran de pell

L'augment de les temperatures

CONILLS

Amb pinces de punta plana podria trencar-se la paparra al camp s’hauria d’associar també a hostes silvestres. Les paparres toves parasiten les aus, sobretot. En canvi, les denominades paparres dures (les que poden afectar els humans) són comunes en animals salvatges com els ungulats (senglar, cérvol, cabirol, cabra salvatge), els petits carnívors o els rosegadors.

«Les poblacions d’aquests animals han crescut els últims

CÉRVOLS anys, cosa que afavoreix la vida de moltes paparres», detalla Estrada Peña. De vegades, segons l’investigador, el contacte entre espècies salvatges i domèstiques també ajuda a la propagació. «A banda de més quantitat de paparres, també hi ha més paparres infectades amb algun virus o bacteri. Són aproximadament la meitat de les que s’analitzen», adverteix Manel Cervantes, cap de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. «Una picada no significa estar infectat per una malaltia, tampoc cal ser tremendistes, però sí que cal tenir en compte els riscos, que augmenten quan es va al camp o a la muntanya, encara que sigui en zones a prop de les ciutats», afegeix Estrada Peña.

El més important, detalla Jordi Mestres, metge d’atenció primària, en cas que se t’enganxi una paparra, és extreurela sencera: «S’ha de fer amb unes pinces planes fent força de forma vertical i de cop (sense oli, ni sabó ni cap dels mètodes tradicionals)». També es pot anar al metge de capçalera. Els professionals recomanen prestar atenció durant les quatre setmanes posteriors a la picada, per si apareix algun símptoma com ara febre.

CAUSES DE L'INCREMENT DE PAPARRES

COM TREURE UNA PAPARRA

Possible reservori viral

Estrada Peña opina que, a més d’això, s’hauria de conservar l’animal per poder analitzar-lo i saber de quina espècie en concret es tracta i si actua com a reservori d’algun virus. Això no es fa als centres d’atenció primària de Catalunya: «Tant la Generalitat com qualsevol altre govern autonòmic té l’obligació de reportar casos de picades, que van en augment, i això no s’està fent».

¿De què serviria fer-ho? Aquest registre aportaria informació oficial: «No hauríem de ser quatre voluntaris buscant paparres i treballant, moltes vegades amb fons propis o en el nostre temps lliure. Necessitem un organisme que financi la recollida de dades oficials».

■