Un de cada quatre espanyols pateix de dolor crònic
Més d’una quarta part dels afectats en desconeixen la causa i només el 25% són tractats a les unitats del dolor, amb una llista d’espera d’11 mesos.
La prevalença del dolor crònic, aquell que es pateix de forma contínua durant més de quatre dies a la setmana i s’estén més de tres mesos, va en augment. El baròmetre del dolor crònic a Espanya, presentat ahir, ha detectat que el pateixen un de cada quatre espanyols, gairebé un 26% de la població adulta, quan estudis anteriors xifraven la seva incidència en entre un 17% i un 20% de la població.
Les causes d’aquest augment es desconeixen i no han sigut investigades pel baròmetre, però l’estudi demoscòpic, efectuat amb més de 7.000 entrevistes, sí que permet tenir una radiografia de la situació actual del dolor crònic al territori espanyol. Una imatge que demostra que tenen aquesta malaltia tan incapacitant sobretot les dones, amb una prevalença del 30,5%, davant un 21,3% d’homes.
Així mateix, l’edat contribueix que es propagui i les persones entre 55 i 75 anys són el grup d’edat amb més dolors crònics. Patiment que persisteix en el temps, amb una durada mitjana de 6,8 anys i una intensitat que un 4% titlla d’insuportable i un 67% d’alta. I és que el sistema sanitari no sempre ofereix una resposta adequada. De fet, un 27% desconeix la causa de la malaltia, cosa que dificulta com abordar-ho i pot contribuir que es cronifiqui.
Com passa amb la resta de malalties, l’atenció primària és el servei de referència, utilitzat per un 86% dels pacients amb dolor crònic. I entre les especialitats, destaca la traumatologia, ja que el 58% dels malalts pateixen dolor lumbar, el 50% contractures, el 46% dolor cervical, el 33% artrosi i el 33% osteoporosi.
No obstant, quan el dolor no remet, és greu i multicausal, el recomanable és que els pacients siguin derivats a unitats del dolor, on treballen professionals de diferents especialitats i s’utilitza una àmplia gamma de tractaments, que van des de la medicació fins a l’estimulació elèctrica, rehabilitació, suport psicològic, etc. El problema és que hi ha poques unitats i la majoria estan desbordades.
«Els pacients es queixen que no els deriven i, quan ho fan, les unitats estan saturades [...] Només una quarta part de les persones amb dolor crònic són ateses i el
La malaltia la pateixen sobretot les dones, amb una prevalença del 30,5%
temps d’espera és d’11 mesos», destaca Inmaculada Failde, directora de l’Observatori del Dolor de la Universitat de Cadis, coautora del baròmetre juntament amb la Fundació Grünenthal.
L’estudi detalla que hi ha a Espanya 417 unitats del dolor, però la majoria (el 53%) en hospitals de gestió privada. Per això els autors del baròmetre reclamen a les administracions sanitàries que es creïn més serveis d’aquest tipus i que s’abordi el dolor crònic «des d’una perspectiva biopsicosocial, com una prioritat sanitària», segons reivindica Juan Quintana, director de la Fundació Grünenthal.
Salut mental
Per a això és necessari millorar la formació dels futurs metges i els ja existents, invertir en investigació i millorar l’atenció, per reduir els temps i perfeccionar la coordinació dins del sistema.
El sondeig també revela que el dolor crònic és molt incapacitant, de manera que gairebé el 60% dels pacients té alguna dificultat o és incapaç de fer tasques quotidianes com aixecar-se d’una cadira o del llit. Així mateix, el 28,6% dels malalts han requerit baixa laboral amb un temps mitjà de cinc mesos i, d’aquests, el 32% ha hagut d’abandonar la seva feina i el 17% canviar de lloc dins de la mateixa empresa.
En aquest context de dificultats, el 22% dels pacients pateix depressió i un 27% ansietat, cosa que evidencia, segons els autors, la necessitat d’integrar la salut mental en l’atenció al dolor crònic.
■