Fracàs de la UE per eliminar substàncies químiques nocives

Més de 150 entitats consideren que el full de ruta dissenyat per la Comissió Europea no ha complert el que va prometre fa un any.

Fa un any que la Comissió Europea va posar en marxa el seu full de ruta per eliminar les substàncies químiques més perilloses per a la salut i el medi ambient del mercat europeu però el pla, segons l’Oficina Europea de Medi Ambient (EEB en les seves sigles en anglès), una xarxa que reuneix més de 150 organitzacions mediambientals ciutadanes, ha resultat un fracàs.

«El full de ruta de les restriccions no ha complert les seves promeses, tant en termes de velocitat com d’enfocament. Exactament un any després del seu llançament, s’han posat en marxa algunes noves restriccions d’acord amb el calendari, però està clar que moltes tenen un abast limitat i, per tant, no assoleixen el nivell d’ambició fixat», assenyalen en un informe publicat ahir.

En total, el full de ruta aspira a prohibir fins a 7.000 substàncies químiques d’aquí al 2030, «cosa que suposaria un enorme avanç respecte a les aproximadament 2.000 que la UE ha eliminat progressivament en els últims 14 anys, més que cap altra regió del món», afirma l’EEB. El problema és que una cosa són les intencions i una altra els fets i l’anàlisi de progressos elaborada per membres dels grups ecologistes mostra un resultat molt diferent.

Fins ara, s’han presentat prohibicions de 14 grups químics. Dues d’aquestes, segons les oenagés, «prou» fortes i àmplies per impedir que es produeixin la majoria dels danys. Onze grups més cobreixen, no obstant, només un petit nombre de substàncies químiques o els seus usos, «cosa que permet que continuï la gran majoria de la contaminació i els seus impactes», mentre que un altre grup és redundant.

Les oenagés denuncien que, d’acord amb els plans, només es restringirien cinc dels 148 bisfenols, cosa que deixaria sense controlar-ne dotzenes. «Els avanços han sigut lents, amb terminis legals incomplerts en gairebé tots els casos, de vegades durant anys, i exempcions proposades de fins a 12 anys, cosa que drea unes ‘vacances normatives’ efectives», denuncia l’informe, que culpa de la falta d’avanços la pressió que exerceix la indústria química, el quart sector industrial més potent de la UE.

■