‘Packs’ de DNI per robar als bancs
El mercat negre dels documents d’identitat nodreix els impostors de bancs, que en compren paquets de persones d’edat i sexe similars als seus per retirar diners de les víctimes.
Els Mossos d’Esquadra van arrestar l’octubre del 2022 una veïna de Rubí que havia suplantat vuit clients d’un banc per retirar més de 70.000 euros dels seus comptes corrents. Les vuit víctimes estafades tenien en comú únicament que havien sofert robatoris i furts dies abans i que, entre altres pertinences, els respectius lladres s’havien quedat amb el seu DNI. Els vuit documents d’identitat van acabar en mans de la impostora, que els va utilitzar per mostrar-los a les oficines bancàries i fingir que era cada una d’elles, i retirar els diners.
La investigada era una dona sense antecedents de 45 anys que s’havia quedat sense feina. Els investigadors de la policia catalana estaven segurs que no havia sigut ella la que havia robat aquests DNI a les víctimes. ¿Com havien acabat a les seves mans?
Sis mesos més tard, el març del 2023, els mateixos agents, de la Unitat d’Investigació del districte de Sarrià-Sant Gervasi, van detenir un veí de Terrassa, de 44 anys, que havia suplantat la identitat de 35 clients utilitzant la mateixa estratègia que la impostora de Rubí. En el seu cas, va aconseguir treure dels comptes corrents de les seves 35 víctimes un total de 57.000 euros. Tampoc aquest investigat havia robat els DNI que havia mostrat en cada una de les suplantacions. La pregunta es repetia: ¿d’on havia tret els DNI robats?
Lladres de cotxes
Els Mossos, en aquest segon cas, van trobar un fil del qual estirar al repassar cada una de les denúncies per robatori que havien presentat les 35 víctimes suplantades. En un 90% dels casos es tractava de ciutadans que havien acudit als Mossos, dies abans de patir el falsejament d’identitat, per explicar que uns lladres havien trencat el vidre del seu vehicle per quedar-se amb objectes personals, entre els quals es comptava el DNI.
Tot i que no hi havia connexió entre el suplantador i els lladres de cotxes, per als investigadors es va convertir en una evidència més que existeix un mercat negre que els unia. Els lladres de cotxes havien revenut els DNI robats i l’impostor de bancs els havia adquirit.
Un cas sonat
Una veïna de Rubí va aconseguir 70.000 euros suplantant l’aparença de vuit clientes diferents
A Óscar Sánchez, un rentacotxes de Montgat (Maresme), el van condemnar a 14 anys de presó per narcotràfic i col·laboració amb la Camorra, la màfia napolitana. De fet, va arribar a complir 20 mesos de reclusió. Va sortir de la presó de Poggioreale, a Nàpols, el 2013 perquè una investigació d’EL PERIÓDICO va demostrar la seva innocència i va corroborar que en realitat no era culpable de res, sinó víctima d’una suplantació d’identitat per part d’un narcotraficant.
El 5 de juliol del 2010, Sánchez, que llavors tenia 44 anys, va ser detingut per la Guàrdia Civil a Montgat. Un mes després, el Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional el va extradir a Itàlia per dedicar-se al tràfic internacional de drogues en col·laboració amb els clans Bianco i Iadonisi de la Camorra. Al rentacotxes de Mongat el delataven, segons la policia italiana, desenes de trucades a una línia registrada al seu nom i el fet que el seu DNI va ser el que havia mostrat el narcotraficant a qui investigaven quan se li va requerir la documentació en dues ocasions: la primera vegada, el 9 de gener del 2006 a Nàpols, en companyia de destacats representants de clans de la Camorra, i la segona, el 2 de febrer del 2006, quan se’l va identificar
Segons les fonts consultades, la policia catalana sospita que hi ha xarxes que s’encarreguen de moure aquests DNI robats i creuen que, en alguns casos, fins i tot els venen per packs. És a dir, els compradors de documents d’identitat sostrets els agrupen per franges de sexe i edat i, després, els ofereixen a delinqüents, com els dos impostors que han detingut els Mossos en els últims mesos.
Així, els suplantadors dels bancs adquireixen, per exemple, un grapat de DNI robats d’homes de 40 anys. El que han de fer a continuació és caracteritzar-se com llueixen a les fotografies del en un hotel de Roma. De res li va servir a Sánchez negar els fets i tampoc el van ajudar els peritatges de veu. Els experts no es posaven d’acord sobre si la veu que se sentia a les gravacions del telèfon registrat al seu nom era la seva o la d’un altre individu. La seva sort no va canviar fins que EL PERIÓDICO va començar a publicar diversos articles en els quals es
■
DNI les víctimes que suplantaran a les oficines: es tallen els cabells, es col·loquen ulleres, es deixen barba o s’afaiten, o utilitzen barret. Això és el que feien els dos impostors que van usurpar la identitat als bancs de 8 dones i 35 homes, respectivament. Així van aconseguir en gairebé tots els casos treure diners. També, en altres ocasions, obrir comptes corrents a nom de la víctima i utilitzar-los per moure diners de procedència il·lícita.
La policia catalana porta diversos mesos rere aquests indicis mirant de destapar com funciona el mercat negre dels DNI a Catalunya.
■