Euskadi, comunitat convidada al Saló Internacional de la Logística
El Periódico + elperiodico.com /es/fotos/
▶ Euskadi serà la regió convidada del 25è Saló Internacional de la Logística (SIL), líder del ram del sud d’Europa, el Mediterrani i l’Amèrica Llatina, del 7 al 9 de juny a la Fira de Barcelona. La comunitat mostrarà la seva posició clau com a node logístic estratègic de l’Eix Atlàntic europeu, reconegut per la UE pel seu paper en el corredor atlàntic. A la firma hi van assistir Idoia Mendia, vicepresidenta i consellera de Treball i Ocupació; Iñaki Arriola, conseller de Planificació Territorial, Vivenda i Transport, i Pere Navarro, delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca (CGZF) i president del SIL. Tots tres posen a la foto.
No voldria semblar un d’aquests personatges que estan en contra del progrés i dels avenços tecnològics, un moviment que correm el risc que creixi, segons alerta en una entrevista amb aquest diari Daniel Susskind, catedràtic del King’s College de Londres que ha participat aquesta setmana en el primer Congrés Català del Treball, celebrat a Barcelona.
De tota manera, haurem de ser cauts amb la intel·ligència artificial (IA). Ens bombardegen amb aquest tipus d’intel·ligència. Com va passar amb el famós puntcom
que van adoptar moltes empreses abans de l’esclat d’aquesta bombolla a principis de l’any 2000, avui també tothom vol associar el terme intel·ligència artificial
a tota iniciativa que emprèn. El que preocupa, en tot cas, són les repercussions en el mercat de treball. Molts comencen a témer que les màquines els prenguin la feina. El conseller Roger Torrent ha proposat fins i tot un nou pacte social que tingui en compte la intel·ligència artificial.
Però aquests temors sempre s’han produït davant els avenços tecnològics. Sense anar més lluny, la irrupció del vehicle elèctric suposarà la reconfiguració de tot el sector, des dels fabricants fins als que reparen els cotxes, que hauran de ser més especialistes en electrònica que mecànics.
I podem rebobinar més, des de la invenció de la màquina de vapor fins a l’arribada dels ordinadors. Als diaris, per exemple, han desaparegut moltes feines, com els tècnics de laboratori de fotografia o els que repartien teletips. El més habitual és que amb els avenços tecnològics es destrueixin alguns llocs de treball perquè desapareixen o s’automatitzen, però que alhora neixin noves ocupacions i especialitats. En tots els sectors.
El que cal reclamar és que les administracions i els diferents sectors estiguin alerta i que es preparin per adaptar-se als avenços i que fomentin la formació i el reciclatge dels empleats. És el que s’ha d’esperar dels que regeixen les destinacions del país i de les empreses. I això no és IA, sinó que és (encara) natural.
■