Potències que miren al Sudan
Són molts els actors internacionals que observen tot el que passa al tercer país més extens de l’Àfrica. Els Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita i la Xina estan atents al xoc bèl·lic.
No hi ha guerra al Sud Global que es desenvolupi sense interessos estrangers pel mig. I els enfrontaments recents al Sudan no en són una excepció. Tot i que, de moment, l’escalada de violència es manté en un conflicte civil entre l’Exèrcit del Sudan i el grup paramilitar Forces de Suport Ràpid (FSR), són molts els actors internacionals que observen amb atenció tot el que passa sobre el terreny. Des del veïnat més immediat, ja que cinc dels set veïns del Sudan s’han enfrontat a l’agitació política en els últims anys, fins a aliats més allunyats, el món mira al Sudan.
Mentre milers de persones abandonen el país africà, els països veïns acullen aquesta nova onada de refugiats. L’encantador flux del Nil ha comunicat Egipte i el Sudan des d’abans que existissin les fronteres, i les seves històries estan entrellaçades. El president egipci Abdel Fattah al-Sisi també va assumir el poder després d’un cop militar, fet que explica les seves aliances amb el també Abdel Fattah alBurhan, cap de les forces armades i president de facto del país. Tot i així, des de l’aixecament del 2019, les autoritats egípcies han llançat iniciatives polítiques per rebaixar les tensions del seu preferit amb el general Mohamed Hamdan Dagalo, àlies Hemedti, vicepresident del Consell Sobirà i líder de les FSR.
Al seu torn, els quatre milions de sudanesos que viuen a Egipte, inclosos 60.000 refugiats i sol·licitants d’asil, han acollit familiars i coneguts que fugien de la violència en els últims dies. La frontera compartida i la velocitat a la qual avancen els atacs fan augmentar els temors que la lluita s’estengui al nord. En aquest mateix desert, el Sudan també es troba amb Líbia, on es perpetua un conflicte que ha dividit el país des del 2011. Al llarg d’aquests anys, els mercenaris sudanesos i els combatents de la milícia han pres part activa en la guerra. Aquells que han tornat a casa han avivat la tensió a la regió occidental de Darfur, on en els últims mesos la situació sembla estar més calmada.
Però, allunyades del territori, hi ha forces externes que tenen molt d’interès en tot el que passi al tercer país més gran de l’Àfrica. Després de la caiguda del septuagenari president Omar alBashir, els Emirats Àrabs Units i l’Aràbia Saudita van estendre la mà als esforços de transició civil amb l’objectiu d’exercir la seva influència en un territori amb una posició geoestratègica clau, situat entre el riu Nil i el mar Roig. Els inversors dels dos països han invertit en diversos projectes, que van des d’empreses agrícoles fins a una aerolínia i ports estratègics a la costa del mar Roig. Malgrat el seu interès en l’estabilitat, es decanten més per les FSR de Hemedti. Van lluitar amb els Emirats al Iemen i, a tall de recompensa, els paramilitars han rebut armament dels Emirats.
La Xina demana neutralitat
Qui mira també al business és la Xina. El gegant asiàtic ha augmentat les seves relacions amb el Sudan en els últims anys gràcies a l’exportació de petroli. Per ara, no s’ha posicionat i ha demanat la neutralitat als bàndols rivals. Des d’Europa i els Estats Units, envien el mateix missatge. Enlluernats per la caiguda del dictador fa quatre anys, els països occidentals van recolzar la transició democràtica al Sudan. Però aquest panorama sembla massa allunyat ja que ni Al-Burhan ni Hemedti semblen disposats a tornar al govern civil i a mostrar cap tipus de compromís.
Fa mesos que Rússia intenta pal·liar el seu aïllament amb la creació i el reforç de noves aliances allà on pugui trobar-les. Al febrer, el ministre de Relacions Exteriors rus, Serguei Lavrov, va realitzar una gira africana en la qual es va reunir amb funcionaris al Sudan. A més a més, l’avanç al continent del grup de mercenaris Wagner també ha arribat a territori sudanès.
■