Recta final de la legislatura
L’última sessió del Parlament Europeu s’ha de celebrar com a molt tard a primers de maig del 2024. Això deixa 12 mesos per tancar els 230 procediments legislatius en curs, amb l’obstacle de l’augment de la polarització política pel clima preelectoral.
Amb les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny del 2024, els cinc anys de la legislatura europea entren en la seva recta final. L’última sessió parlamentària s’ha de celebrar com molt tard a primers de maig del 2024. Això deixa 12 mesos per concloure els 230 procediments legislatius en curs, amb l’obstacle de la polarització política cada vegada més gran pel clima preelectoral imperant a l’Eurocambra, per la celebració d’eleccions clau –Espanya, Polònia, Baviera (Alemania)– i per l’acumulació d’èxits electorals de la ultradreta i de nous populismes (Itàlia, Suècia, Finlàndia, Països Baixos).
L’evolució de l’economia i la guerra a Ucraïna també condicionaran l’etapa final de la legislatura, així com el disfuncionament de l’eix franco-alemany, les divergències dins de la coalició governamental germànica i la debilitat del president francès i el seu Govern sense majoria a l’Assemblea Nacional.
El Parlament Europeu haurà de seleccionar la legislació que prioritzarà, perquè no hi ha prou temps perquè l’Eurocambra i el Consell de Ministres de la Unió Europea (UE) arribin a acords sobre la totalitat de les normes en tràmit, admet Jaume Duch, director general de Comunicació del Parlament Europeu.
El procediment legislatiu requereix temps perquè, primer, els Vint-i-set en el Consell de Ministres europeu i l’Eurocambra, per cada banda, introdueixen les seves modificacions al projecte inicial de la Comissió Europea. Després han d’arribar a un compromís acceptable per a les dues institucions, que també sigui acceptat per la Comissió Europea, promotora de la legislació.
Veto endarrerit
Un exemple d’aquestes dificultats va ser el retard durant diverses setmanes fins al 28 de març de l’aprovació final per la Unió Europea del veto als cotxes nous que emetin diòxid de carboni (CO2) a partir del 2035, a causa de les exigències in extremis d’Alemanya i altres països, malgrat que el
Parlament Europeu i el Consell de Ministres de la UE ja havien tancat un acord sobre el text l’octubre del 2022.
Els eurodiputats prioritzaran les normatives pendents associades a la transició verda i el canvi climàtic, el paquet sobre immigració i asil, la reforma del mercat elèctric i els paquets sobre política industrial i tecnològica, indiquen fonts parlamentàries. Una qüestió clau per a la democràcia a la UE és aconseguir aprovar abans del final de la legislatura la nova llei europea de llibertat dels mitjans de comunicació i la directiva contra les demandes judicials intimidatòries (SLAPPS, en anglès). Un altre objectiu prioritari és la regulació de l’ús de les tecnologies d’intel·ligència artificial, que podria convertir-se en un referent a nivell mundial, assenyala l’eurodiputat Dragos Tudorache, coponent de la normativa.
L’Eurocambra confia que la presidència rotatòria espanyola de la UE en el segon semestre del 2023 ajudi a concloure els acords comercials amb Xile i Mercosur. També que aconsegueixi un pacte amb el Consell de Ministres europeu sobre els cinc reglaments d’immigració i asil, que inclouen mesures de solidaritat vinculants cap als països receptors de les onades migratòries, assenyala Juan Fernando López Aguilar, president de la comissió de Llibertats, Justícia i Interior.
El clima prelectoral i l’assumpció pels populars europeus de l’agenda ultradretana sobre immigració constitueixen un important obstacle, reconeix López Aguilar, que tem que tot el paquet decaigui si no s’aconsegueix un acord amb els Vint-i-set abans d’acabar la legislatura.
Entre els assumptes que prioritzarà l’Eurocambra hi ha la crisi climàtica, la transició verda i la immigració
El líder del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, promou una aliança estratègica amb la ultradreta de cara les eleccions europees del 2024. La bel·ligerància dels populars europeus contra el Govern espanyol pot obstaculitzar la tasca de la presidència espanyola de la UE per avançar en la legislació europea.
Enfrontats per Doñana
La Comissió Europea ha hagut de defensar-se dels atacs de Weber per haver criticat els plans del PP que posaven en perill la supervivència de l’espai natural de Doñana i incomplien la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 2021. En un comportament insòlit cap al seu país per part d’un partit líder de l’oposició a Europa occidental, el PP va intentar que la Comissió Europea frenés el desemborsament dels fons NextGeneration a Espanya.
■
El testimoni de Pence arriba quan Trump ja ha fet pública la candidatura a les primàries republicanes que han d’escollir un candidat per a les eleccions presidencials previstes el 2024, per la qual cosa les declaracions podrien repercutir en la futura campanya electoral. Generalment, Pence s’ha mostrat reticent a parlar d’aquest assumpte sota jurament, tot i que ha assenyalat en anteriors ocasions que es va negar a seguir les instruccions del magnat novaiorquès durant aquella jornada i que va preferir complir la Constitució.
■