Doñana esquitxa Brussel·les
La disputa entre el Govern i el PP per la gestió del pla de regadius per al parc nacional ha acabat enredant la Comissió Europea. La metxa va arribar quan el líder dels populars europeus va acusar la institució de «comportament partidista».
No és estrany que els partits espanyols traslladin la seva baralla política a Brussel·les. Però poques vegades una disputa entre el Govern d’un Estat membre i el principal partit de l’oposició havia escalat tan ràpid i generat una ona expansiva a tan alt nivell com la que ha esquitxat de ple aquesta setmana la Comissió Europea. El líder del Partit Popular Europeu (PPE), l’alemany Manfred Weber, l’ha acusat, en una declaració summament inhabitual i molt en clau electoral, de «comportament partidista» arran del pla de regadius per a la zona nord del parc nacional de Doñana.
1
¿Quan va arrencar el cas? Les denúncies per l’existència de més d’un miler de pous il·legals i l’«extracció abusiva i insostenible d’aigua» en l’entorn de Doñana per al cultiu intensiu de maduixes van començar el 2009. Però no va ser fins al 2014, després d’una llarga investigació, quan Brussel·les va obrir un procediment d’infracció per vulneració de diverses directives europees, entre elles la normativa sobre aigua i la directiva d’hàbitats, que va culminar en una denúncia davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) i una condemna a Espanya, el 2021, per no protegir l’aiguamoll, no haver tingut en compte les extraccions d’aigua il·legals i les extraccions per al proveïment urbà en el pla hidrològic del Guadalquivir 2015-2021 i no preveure cap mesura correctora.
2
¿Per què ha ressorgit ara? El cas ha tornat a esclatar perquè s’ha pres en consideració al Parlament andalús una proposició de llei del PP i de Vox que canviarà la classificació de 1.600 hectàrees de sòl forestal per passar a considerar-les agrícoles regables amb aigua superficial, una mesura que, de facto, suposarà ampliar la zona regable en un aiguamoll ja sobreexplotat i sota pressió. Un pla que fa mesos que és objecte d’una onada d’advertències de Brussel·les, tant de la directora general de Medi Ambient, Florika FinkHooijer, com del comissari del ram, sobre possibles multes de no complir la sentència del TJUE.
3
¿Quin és el diagnòstic de Brussel·les? La Comissió Europea ha traslladat al PP andalús que el pla de regadius que planteja podria tenir efectes «desastrosos» en la conservació de l’aiguamoll. «Si s’adopta tal com s’ha proposat, podria degradar l’aiguamoll protegit de Doñana, un dels més grans d’Europa i de summa importància per a la coherència de la Xarxa Natura 2000», va afirmar dilluns el portaveu de Medi Ambient després del viatge del conseller andalús, Ramón Fernández-Pacheco. La resposta va activar la maquinària popular.
4
Von der Leyen diu que la Comissió compleix la legislació en vigor i les sentències del TJUE
¿Des de quan s’ha convertit en part el PPE? Dos dies després, la cap de files del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, tornava a la càrrega denunciant l’actitud de la Comissió. Aquesta vegada secundada pel president del PPE. «El que necessitem és una Comissió que intenti aportar solucions, que intenti unir la gent, no dividir per un rerefons polític partidista», reclamava Manfred Weber en un to dur que escala precisament a un mes de les eleccions municipals, a tres mesos de la presidència espanyola de la UE l’1 de juliol i a un any de les pròximes europees. «He de ser molt clar: veig el comissari amb una camisa vermella fent campanya per [Pedro] Sánchez en comptes de ser un veritable creador de solucions», va afegir qui va ser la primera aposta del PPE el 2019 per presidir l’Executiu comunitari i que va ser relegat pels líders europeus en benefici d’Ursula von der Leyen.
5
¿Quina ha sigut la reacció de la Comissió? Sinkevicius va marcar terreny dimecres: «Doñana és important per a Espanya i per a la UE. M’he reunit amb Ramón Fernández-Pacheco, Teresa Ribera, Manfred Weber, Iratxe García i Dolors Montserrat per escoltar totes les parts. El meu missatge és el mateix: la Comissió Europea actua com a guardiana imparcial del tractat i la implementació de la sentència del Tribunal és una prioritat».
Vint-i-quatre hores després, la presidenta, a través del seu portaveu, avalava el seu equip. «La Comissió aquí compleix el seu paper de gestió d’un expedient basantse en la legislació en vigor i les sentències del TJUE en aquest àmbit. I se cenyeix estrictament a aquest paper institucional», va afirmar.
■
King Corp., el imperio nunca contado de Juan Carlos I, dels periodistes espanyols José María Olmo i David Fernández, sobre una presumpta filla secreta del rei Joan Carles, diversos mitjans van assenyalar que es podria tractar d’Alejandra de Rojas, filla de l’aristòcrata Rosario Palacios, morta el 2016. No obstant, el rei emèrit, des de la seva residència d’Abu Dhabi, desmenteix de forma taxativa haver mantingut cap relació amorosa amb Palacios i, per tant, ser el pare de la seva filla Alejandra. Fonts de la casa reial espanyola ja van negar dijous tenir coneixement que el rei Joan Carles tingués una filla secreta.
Segon viatge
L’aparició del llibre coincideix amb la segona visita del rei emèrit a Espanya des que va marxar als Emirats Àrabs. A diferència de l’estada de fa un any, Joan Carles I ha passat uns dies a la localitat costanera de Sanxenxo (Pontevedra) de forma discreta i sense fer declaracions. Va poder ser fotografiat a l’arribar a l’aeroport de Vigo i amb la tripulació del veler Bribón.
■