Condemnada una cèl·lula gihadista amb objectius russos a Barcelona
▶ El tribunal assenyala que s’havien format en l’elaboració d’explosius i en la manipulació d’armes que estaven comprant
La Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha condemnat a 10 anys de presó el cap i a 8 anys de presó cadascun dels tres membres d’una cèl·lula terrorista gihadista establerta a Barcelona que havia seleccionat objectius russos contra els quals atemptar a la capital catalana, en concret iots del port.
En la seva sentència, els magistrats condemnen a 10 anys de presó Rabah Hadjeras, àlies Rabeh, per delicte de promoció i direcció de grup terrorista i a vuit anys Omar Negazzi, àlies Brahim; Hatab Samir, àlies Miami, i Lyes Arfa, àlies Sourfian, per integració en organització terrorista. En canvi, el tribunal absol Younas el-Morabit i Hichem Hamouche, acusats de col·laboració activa amb grup terrorista. Es tracta de la primera condemna imposada a l’Audiència Nacional en aplicació de l’article 572.1 del Codi Penal, amb el qual es castiga els que promouen, constitueixen, organitzen o dirigeixen una organització terrorista.
Fets provats
La sentència, d’un total de 172 pàgines, considera provat que Rabah Hadjeras, que també ha fet servir la identitat de Berkan Azizi, liderava una cèl·lula terrorista de caràcter gihadista establerta a Barcelona en la qual també es van integrar Omar Negazzi, en funcions de formació, informació i contacte amb el Daesh; Hatab Samir, en funcions d’informàtica i telecomunicació, i Lyes Arfa com a identificador d’objectius.
■
L’escrit del ministeri fiscal té lloc després que el PP, el PSOE, Vox, l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) i l’Organització d’Usuaris i Consumidors d’Aigua (Aguaiuris) demanessin a l’Audiència Provincial de Tenerife que corregís la decisió de la jutge Ángeles Lorenzo-Cáceres d’acceptar-los la personació per exercir l’acusació popular amb l’obligació d’actuar com una sola part per evitar una «hipertròfia» que generés dilacions indegudes en les indagacions. Les tres formacions i les dues associacions van demanar a la titular del jutjat que reconsiderés la seva decisió inicial i la van instar que els deixés actuar per separat.
■