Ajustos i inversions

compromès els països de la UE en defensa, transició verda, impactes del canvi climàtic i ajudes industrials i tecnològiques per contrarestar les massives subvencions dels Estats Units i la Xina a les seves empreses. El think tank europeu Bruegel calcula que només la política de defensa exigirà una despesa pública addicional anual als països de la UE equivalent al 0,7% del PIB de mitjana i que les inversions en la transició verda requeriran una altra inversió pública addicional anual del 0,6% a l’1,8% del PIB. Hi cal afegir els fons públics per recolzar la indústria i recuperar el retard tecnològic.

Les polítiques d’austeritat de la passada dècada van tenir un elevat cost: baix creixement i inversió, retard tecnològic i un deteriorament dels serveis públics i augment de la desigualtat que ha alimentat el vot del descontentament i el creixement de la ultradreta i l’esquerra populista. Però alhora, que en contextos de crisi s’hagin demostrat més eficaces les polítiques expansives de la despesa que l’austeritat a tota costa no implica que siguin viables indefinidament. La proposta de la Comissió Europea encara hauria de ser ajustable en el sentit que apunten les recomanacions del grup de reflexió EuropeG, Cap a una nova governança fiscal a l’eurozona, elaborada per l’economista Paul De Grauwe de la London School of Economics i presentada recentment en el Cercle d’Economia de Barcelona. L’informe recomanava garantir la sostenibilitat del deute públic a llarg termini però alhora diferenciar les regles de vigilància sobre la despesa corrent i la priorització de la inversió pública nacional i europea. La presidència europea d’Espanya arribarà en un moment clau del debat.

■