1 de maig: molt per fer

Fem una crida a la responsabilitat empresarial

bloquejats AENC i AIC, els acords que orienten milers de convenis, i els seus negociadors, quan les reformes promogudes pels fons europeus i la resposta a les incerteses d’una crisi bèl·lica a Europa determinen el futur de milers d’empreses i de milions de llocs de treball. Fem una crida a la responsabilitat dels empresaris amb el seu país, que en la pandèmia va destinar milers de milions d’euros per salvar el teixit empresarial i va salvar el patrimoni empresarial amb els recursos de tothom. I ara volen buidar el mateix país amb una reforma de descapitalització fiscal. Els que més tenen i a tenir el 7,5% del PIB català. Proposem un sistema integral de gestió dels serveis socials i la dependència que resolgui el model de finançament, amb condicions dignes i una cartera de serveis actualitzada pels més de dos milions de catalans i catalanes que viuen sota el llindar de la pobresa.

Aquest Primer de Maig s’emmarca en un cicle electoral que comença en les eleccions municipals i autonòmiques d’altres territoris. El sindicalisme confederal i majoritari és un actor cabdal en el tauler electoral; milions de treballadors i treballadores a qui representem i organitzem són la majoria social. Fem una crida a la participació ciutadana per votar opcions polítiques que garanteixen un cicle de reformes progressistes per acabar de conformar un nou contracte social.

Aquest Primer de Maig el feixisme i les discriminacions de tota mena han de rebre el rebuig contundent de la classe treballadora. Aquest Primer de Maig exigeix, en canvi, la pau i mirar amb els ulls del jovent i cap als joves i les joves. Cal un pacte pel jovent, per la seva emancipació primerenca, amb habitatge assequible, feina estable, salaris dignes, accés a la formació i la cultura i millora dels sistemes de vigilància i tractament de la salut mental per a tothom. Un Primer de Maig dels i les joves del país.

■