És desafiament, no discapacitat
El trastorn per dèficit d’atenció (TDA) sovint es malinterpreta com una debilitat en lloc de veure’s com un repte. És important entendre que el TDA no és una discapacitat sinó una diferència en la manera que el cervell processa la informació. Els afectats poden tenir dificultats per concentrar-se i prestar atenció a certes tasques, però no significa que siguin menys capaços o intel·ligents que altres.
L’estigma i la falta de comprensió pot ser perjudicial per als que el pateixen. Sovint se’ls etiqueta com a «distrets» sense tenir en compte els desafiaments únics que afronten. És important que la societat canviï la seva percepció sobre el TDA i en comptes d’això reconegui que és una condició que requereix suport i comprensió. És especialment important que es brindi suport en l’àmbit educatiu. Molts estudiants amb TDA lluiten per mantenir-se enfocats en les aules tradicionals, cosa que pot portar a un rendiment acadèmic inferior. Però amb els suports adequats poden tenir èxit a l’aula i més enllà.
Dilluns, milers de persones a tot l’Estat i a sis ciutats catalanes sortirem al carrer per celebrar i reivindicar el Primer de Maig, dia internacional del treball. Aquest any els sindicats majoritaris ens presentem amb un balanç positiu, un paquet de reformes al món del treball que hem pogut pactar amb els governs de l’estat i de la Generalitat. Des de la reforma laboral i pensions, l’SMI i els plans d’igualtat, fins a un paquet de recursos als pressupostos de la Generalitat, l’increment del 8% de l’IRSC, el segon pacte nacional per la indústria o el compromís per un turisme responsable, tot plegat millora la vida de milions de persones.
Però tenim molt clar que queda encara molt per fer. La desigualtat s’agreuja amb l’acumulació indecent de beneficis empresarials; mentre es reparteixen dividends, hi ha bloqueig de la negociació dels convenis col·lectius que devalua els salaris de la classe treballadora. El Primer de Maig és una declaració solemne dels sindicats majoritaris per cridar a la mobilització si no arriben increments salarials que garanteixin poder adquisitiu per afrontar el cicle inflacionari que afecta milions de persones.
És irresponsable i indecent que les patronals tinguin guanyen, l’empresariat, no contribueixen prou.
També reivindiquem la reconstrucció dels pilars de l’estat de benestar social: l’educació, la salut, els serveis socials i la dependència. Hem impulsat una ILP per garantir un 6% del PIB català en inversió per l’educació, que homologui Catalunya a la mitjana europea. I treballem per fer efectiu els acords als pressupostos perquè l’atenció primària tingui el 25% del pressupost de salut, que ha d’aspirar
Javier Pacheco és secretari general de CCOO de Catalunya