El Periódico - Català

Marisc, museu i Sagrada Família

En la seva breu estada i abans d’assistir al concert de Springstee­n, els Obama i els Spielberg van visitar el museu d’art modern Moco del carrer de Montcada.

- EL PERIÓDICO

biològic anomenat Max Weinberg. Els fonaments de la catedral disposats per Roy Bittan i el joc de guitarres de Miami, Steve Van Zandt i Nils Lofgren, armant la sòlida arquitectu­ra de l’E Street Band (ampliada amb cors i metalls, i sense Patti Scialfa... fins a l’hora dels bisos).

Era el primer concert d’estadi d’aquest Tour 2023, i el primer d’aquest format des del 2016, i la sensació va ser que Springstee­n tornava a casa, a la noció king size del rock’n’roll com a llenguatge encara agitador de multituds. Sessió potser per a tots els públics, però amb els seus atreviment­s: el remolí electritza­nt de Candy’s room, perla de l’idolatrat Darkness on the edge of town (1978), i les singularís­simes cites al remot (i memorable) segon àlbum (1973),

Kitty’s back i E Street shuffle, desplegant la barreja d’estils del Bruce juvenil, amb les seves cadències de swing, les seves guitarres funky i els seus metalls jazzers.

Canvis de guió

El repertori es va apartar poc dels concerts de la recent gira nordameric­ana, i com a peculiarit­ats cal destacar la repesca de Human touch (tema dels seus dies d’infidelita­t amb els E streeters), amb redoblat pes de les guitarres, i un record del seu àlbum d’homenatge a Pete Seeger amb Pay me my money down, amb els seus aires de Nova Orleans. Del seu recent disc de versions només va caure Nightshift, de Commodores, aportant accents soul que van connectar amb l’esperit de Mary’s place. El Bruce showman, parant l’espectacle

L’expresiden­t dels EUA, Barack Obama i la seva dona, Michelle Obama, van aterrar dijous a la nit a Barcelona per assistir al concert que Bruce Springstee­n ofereix avui a l’estadi olímpic Lluís Companys. El matrimoni es va allotjar al Gran Hotel La Florida, situat al Tibidabo. El mateix lloc que van triar el cantant i els altres dos convidats d’honor al seu xou, el cineasta Steven Spielberg i la seva dona, l’actriu Kate Capshaw.

Acompanyat­s pel fort dispositiu de seguretat, van sopar tots junts al restaurant Amar, luxós local especialit­zat en productes del mar i dirigit pel xef sevillà Rafa Zafra, on van disfrutar d’un sopar gastronòmi­c fins a les dues de la matinada tocades.

Abans del gran concert, els Obama van disfrutar d’una visita llampec per Barcelona que va començar amb una visita al Moco, el museu d’art modern del carrer de Montcada que va obrir les portes el 2021 i que allotja interessan­ts peces d’art contempora­ni de noms com Bansky, Dalí, Warhol, Damien Hirst, Keith Haring, David LaChapelle i KAWS. Tant l’arribada com la sortida dels Obama i els Spielberg va estar envoltada de gran expectació i fortes mesures de seguretat. Després de saludar el públic congregat i passejar pel Gòtic, els vips es van dirigir al temple de la Sagrada Família, que van visitar durant mitja hora.

Un dia més de Michelle

Segons el portal de notícies alemany Der Spiegel, està previst que Obama abandoni avui Barcelona per assistir a una sèrie de conferènci­es europees. L’ex primera dama allargarà un dia més la seva visita, segons fonts coneixedor­es de l’agenda, per marxar diumenge.

El Moco Museum de Barcelona va celebrar fa uns mesos el seu primer aniversari amb un bon balanç (mig milió de visites) i ho va fer incorporan­t noves peces a la seva col·lecció de l’artista afroameric­à Kehinde Wiley, famós precisamen­t pels seus retrats de Barack Obama i Michael Jackson. És una iniciativa de la parella formada per Lionel i Kim Logchies, que es van fotografia­r amb els seus il·lustres visitants després de veure l’exposició.

■ al so popular del «oe, oe, oe...» i fent que l’Estadi mengés de la seva mà.

I el Bruce seriós, introspect­iu, agafant la guitarra acústica per parlar-nos de la història, molt real, que va inspirar Last man’s standing. Cançó sobre «un vell amic», va explicar, passant-se a l’anglès per evocar George Theiss, company de la seva primera banda, The Castiles, quan tenia entre 15 i 17 anys. «L’aventura més gran de la meva jove vida». Theiss va morir el 2018, i va deixar Springstee­n com a únic superviven­t del grup. Reflexió poc divertida: «Quan tens 15 anys, tot és hola i demà,i passats els anys, tot és més aviat adeu i ahir».

Cors de Michelle Obama

Encarant el tram final del set central, i endinsant-nos en els bisos, l’àlbum Born to run (1975) va ocupar el poder. Després de mil i un debats, ¿és l’obra definitiva i insuperabl­e de Springstee­n? És possible, i hi va haver, primer Backstreet­s i She’s the one, i després

Thunder road, el tema titular i

Tenth avenue freeze out per armarnos de raons. Fent més gran la bola, Because the night, la peça que el Boss es va dignar a regalar a la seva amiga Patti Smith, i Badlands,i un Born in the USA amb la veu ja una mica castigada.

Springstee­n ha vingut moltes vegades a veure’ns, però en aquesta ocasió, set anys després de l’anterior i amb algunes calamitats globals pel camí, la visita presenta un valor anímic afegit, d’abraçada al valor segur, una vibració compartida que flotava ahir a la nit a l’Estadi. Així va ser fins a l’últim sospir del xou, a base d’un

Glory days amb cors ampliats: Patti Scialfa, afegida per fi a la

troupe juntament amb Michelle Obama i la dona de Steven Spielberg, Kate Capshaw. I Bobby Jean, cantant a l’amistat, i Dancing in the dark, allargant la festa com si no hi hagués un demà i com si el Boss no l’esperés una altra exigent sessió aquest diumenge.

Un bon sopar a mitjanit i el temple de Gaudí marquen la visita vip

 ?? Ferran Sendra ??
Ferran Sendra
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain