«Ser honest a Itàlia és una tonteria»
Massimo Carlotto (Pàdua, 1956), un dels noms del ‘noir’ italià, retrata a ‘Vindrà un altre hivern’ l’interior del seu país, on encara perdura l’empresariat més tèrbol i obscur.
Massimo Carlotto (Pàdua, 1956) és escriptor, dramaturg i autor de còmic, a més d’un dels noms més consolidats de la novel·la negra mediterrània. Però amb 19 anys, sent militant de l’organització d’extrema esquerra Lotta Continua, va ser acusat sense proves de la mort d’una estudiant, el cos de la qual ell va trobar. Absolt en primera instància, se’l va condemnar a 18 anys després de l’apel·lació. Va fugir a França i després a Mèxic fins que va ser detingut i extradit. El 1991 va ser condemnat a 16 anys i, després de passar-ne dos empresonat, va rebre l’indult. «El temps ho cura tot. Han passat 40 anys. Soc lliure des del 1993. Seria una bogeria continuar pensant-hi. Tinc una altra vida, una dona, un fill. Hi ha un moment en què necessites trencar amb el passat. La literatura em va donar un sentiment de futur, ja que cada projecte és nou».
«Per passar comptes amb la història», Carlotto va escriure el 1994 el semiautobiogràfic Il fuggiasco, que a Espanya només s’ha publicat en català (La vida fugint, La Campana) i que va ser portat al cine el 2003 per Andrea Manni. Del seu passat en va beure també la sèrie protagonitzada per Marco Buratti, àlies el Caiman, víctima, com ell, d’un error judicial.
La seva traça noir acaba de crear Vindrà un altre hivern (Crims.cat / Alrevés), en què un ric industrial s’instal·la a la remota vall italiana d’on és originària la seva dona, hereva d’una prestigiosa dinastia. Allà, en un món podrit i tèrbol, es veuen amenaçats i topen amb un vigilant de seguretat obsessionat amb el marron glacé i amb la mort del seu fill adolescent a causa de la bulímia.
Aquesta vall que imprimeix una atmosfera asfixiant s’inspira en el Seriana, pròxim a Bèrgam, «on la covid es va propagar a l’inici perquè els empresaris es van negar a tancar les indústries, els treballadors van contagiar les seves famílies i va morir molta gent». «Hi ha moltes valls així al nord d’Itàlia. Fins als 80 hi vivien camperols i ramaders que amb la industrialització es van convertir en obrers. Però els patrons continuen sent els mateixos. No s’ha avançat des dels 60. Volia reflectir aquesta mentalitat». Una cosa que s’estén a les figures femenines: «En un restaurant de la vall vaig escoltar un grup de dones. El seu somni era que el marit es guanyés bé la vida per quedar-se elles a casa sense treballar».
Cultura de la il·legalitat
«A Itàlia –avisa Carlotto–, no només la màfia delinqueix. La gent normal, si necessita diners, comet petits delictes, però ningú es veu a si mateix com un criminal. S’ha estès la cultura de la il·legalitat. Els italians han vist com la classe política, l’empresarial i els bancs han sortit impunes. I creuen que ser honest és una tonteria».
En aquest poble tots menteixen i guarden secrets. «La mentida té un paper clau en la nostra societat. És una manera de sobreviure. De vegades, en família, les mentides eviten problemes, discussions. Els polítics menteixen. A Twitter, Facebook... tothom menteix».
Al llibre també mostra com en aquestes valls no s’accepta els de fora. «Són el capellà i els diaris i ràdios locals els que filtren la informació. És el que va fer que guanyés Georgia Meloni». També, com els joves, si no són rics, no poden anar-se’n ni a estudiar fora. «No tenen sortides. Molts cauen en l’alcohol i els trastorns alimentaris».
Carlotto no pot negar que apliqui a les seves obres el que opina de la novel·la negra. «És un àlbum de fotos de família de cada moment social i un instrument per explicar les contradiccions socials».
■
«La mentida és clau en la nostra societat. És una manera de sobreviure», afirma l’escriptor italià