L’Orfeó fa història a Berlín amb la Filharmònica de Petrenko

El cor català es va acomiadar aquest dijous del públic amb quatre minuts d’aplaudiments, després del primer dels dos concerts programats a la capital alemanya. Dilluns actuarà a la Sagrada Família.

Quatre minuts de càlids aplaudiments van acomiadar l’Orfeó Català en el primer dels dos concerts a la Berliner Philharmonie, dins de la temporada de la Filharmònica de Berlín, una orquestra top, un referent de la clàssica que dirigeix l’exigent mestre rus Kirill Petrenko. Les 92 veus van brillar interpretant la Missa de la coronació, de Wolfgang Amadeus Mozart, davant gairebé 2.400 persones. La formació amateur amb vocació professional va cantar sense partitura, de memòria, segura i atenta a la més mínima indicació del titular de la formació, que va oferir una lectura més operística que espiritual amb canvis de dinàmica i contrastos per buscar intensitat i boniques textures.

Una altra obra de Mozart, el motet Exultate, jubilate, va obrir la vetllada amb la soprano Louise Alder. S’hi van unir la contralt Wiebke Lehmkuhl, el baix baríton Kresimir Strazanac i el tenor Linard Vrielink, que va substituir Mauro Peter en la interpretació de la Missa que van brodar. Petrenko va atacar alguns passatges amb un tempo accelerat que va dinamitzar una obra que conté passatges que evoquen per moments òperes com Les noces de Fígaro.

A la segona part, la Simfonia número 4 en re menor, de Robert Schumann, va desafiar l’orquestra amb un tempo rapidíssim. El resultat va ser una vibrant i magnífica versió que el públic va agrair amb un calorós aplaudiment. Va ser impressionant.

Experiència transformadora

El britànic Simon Halsey, que ha liderat la transformació i projecció internacional de l’Orfeó Català en els últims anys, i Pablo Larraz, actual director de la formació coral, no podien dissimular la seva felicitat al final del concert. També alguns membres del cor català estaven desbordats per l’emoció. L’experiència els havia transformat. Cantar Mozart davant el públic berlinès amb una de les millors orquestres deixa empremta.

«Poques vegades els he vist així. Passar diversos dies a Berlín assajant

«A partir d’ara podem igualar la gesta, però no pujar més alt», afirma Joan Oller

i dedicant-se només a la música amb Petrenko els ha permès estar al màxim», va confessar Larraz a EL PERIÓDICO. No és habitual que un cor amateur s’uneixi a la Filharmònica de Berlín, que sol recórrer a cors professionals com el de la Ràdio de Berlín. Però l’entitat catalana ha fet història: no s’ha d’oblidar que està integrada per persones que, més enllà de la seva feina habitual, acudeixen els dimarts i dijous a la nit a assajar al Palau de la Música, seu de la formació. Canten per amor a l’art i feia molt temps que preparaven aquest concert previst per al 2021 i que la pandèmia va obligar a posposar.

Quatre concerts

L’Orfeó Català ja havia actuat el 2013 amb la Filharmònica de Berlín sota la direcció de Simon Rattle al Palau de la Música, però mai havia treballat tan intensament amb ella per preparar una gira de quatre concerts amb dos programes diferents. A més dels dos de Berlín, n’oferirà dos més a Espanya. El primer, aquest dilluns a la Sagrada Família, amb un programa que inclou també l’Ave verum coris de Mozart i Gebet für die Ukraine (Pregària per Ucraïna), una emotiva obra a cappella de l’ucraïnès Valentin Silvestrov (1937). Dimarts l’orquestra alemanya tocarà sense l’Orfeó Català al Palau, dins del cicle Palau 100, amb la Simfonia núm. 25 de Mozart i la Quarta de Schumann. I dimecres l’Orfeó Català tornarà a actuar amb ella a l’Auditori Nacional de Madrid. Està tot esgotat.

Si Lluís Millet i Amadeu Vives, impulsors de l’associació coral el 1891, ho veiessin, estarien avui orgullosos. I no només per la seva acollida a Berlín, sinó per la projecció internacional de la formació en els últims anys. «A partir d’ara podem igualar aquesta gesta, però no pujar més alt», va indicar Joan Oller, director de la Fundació Orfeó-Palau. En els últims anys, l’Orfeó Català ha treballat amb mestres com Daniel Barenboim, Gustavo Dudamel i Daniele Gatti. Ha debutat en la Konzerthaus de Viena i en la Gulbenkian de Lisboa. Ha actuat a Londres tres vegades, una al Royal Festival Hall i dues al Royal Albert Hall als Proms. El 2018 va fer una gira per la Xina. I fa un any va cantar amb la Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, al Théâtre des Champs Elysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg.

■

A principis de setmana, els advocats dels hereus d’Ed Townsend van mostrar un vídeo de Sheeran en què feia una transició entre Thinking out loud i Let’s get it on, cosa que segons ells és una confessió que ha plagiat el tema. El cantant hi va respondre dient: «Seria un idiota si pugés a un escenari davant 20.000 persones i fes això».

Aquesta notícia arriba quan Sheeran té una atapeïda agenda: està pendent de la publicació del disc Substract (5 de maig), del començament d’una gira pels EUA i del seu documental The sum of it all (a Disney+).n