La crisi climàtica amenaça 24 carreteres i vies de tren
L’R1, que transcorre pel Maresme, i altres línies fèrries costaneres són particularment sensibles a les pluges torrencials i el vent intens.
Els efectes de la crisi climàtica amenacen cada vegada més les infraestructures catalanes. En els últims anys s’ha comprovat una vegada i una altra: durant el temporal Gloria, pel fort onatge a les comarques de l’Ebre i pels episodis de pluges torrencials al Maresme, per posar-ne dos exemples icònics. Ara, un estudi elaborat pel Govern de la Generalitat ha posat dades exactes a les conseqüències dels fenòmens meteorològics sobre vies de tren i carreteres. En total s’han detectat 24 impactes potencials a la xarxa ferroviària i la de trànsit.
Aquest informe l’ha presentat aquesta setmana la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, en una jornada sobre els efectes de la crisi climàtica en les infraestructures catalanes. Les conclusions del document s’han inclòs en l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 (ESCACC30).
En el cas dels trens, els problemes més greus que es preveuen són pluges intenses, inundacions i esllavissades. Sobretot, com era d’esperar, estan afectades principalment les línies costaneres, com l’R1 de Rodalies (la línia del Maresme). Les precipitacions extremes i les potents ratxes de vent també amenacen la xarxa viària.
Amb el temporal Gloria es va ensorrar el pont de la Tordera. Les afectacions en trens i carreteres van durar mesos. En l’estudi de la conselleria es detalla que la solució definitiva per a l’R1 de Rodalies és traslladar-la a l’interior.
No obstant, es reconeix que és una mesura cara i difícil de posar en marxa, de manera que es proposen algunes solucions momentànies que suavitzin els efectes dels temporals sobre aquesta línia, com l’ampliació de barreres protectores i la construcció d’esculleres.
Aquesta avaluació dels possibles impactes del canvi climàtic proposa fins a 16 línies d’actuació per reduir la vulnerabilitat del sistema. Un exemple és aquesta proposta sobre l’R1. A part de les pluges torrencials, hi ha un altre perill que amenaça: els episodis de calor extrema.
Davant les altes temperatures, els materials de resistència tant de vies de tren com de carreteres se’n ressenten i es degraden. Les zones de Catalunya que més patiran aquesta conseqüència són comarques de Girona com l’Empordà i la meitat sud de les províncies de Lleida i Tarragona.
Risc d’incendis
De fet, el 30% de la xarxa viària i ferroviària està exposada a temperatures màximes diàries i reiterades de 35 graus. Al cap de Creus i a l’interior de les comarques de l’Ebre, la calor s’afegeix a un altre perill: l’elevat risc d’incendi. Tots aquests efectes ja s’han percebut en els últims anys, però en un futur es poden notar encara més. Tots comporten costos econòmics i socials. Per aquesta raó, l’informe proposa actuar urgentment.
La intenció d’aquestes accions ha de ser, sempre segons el document, adaptar les infraestructures als possibles impactes. Es pot millorar la capacitat de drenatge d’algunes vies per evitar inundacions, reforçar els talussos, prevenir danys per altes temperatures o millorar la protecció solar d’algunes instal·lacions. També es proposa millorar el confort climàtic dins del transport públic durant les onades de calor.
■
Les altes temperatures poden degradar els materials dels raïls i de l’asfalt