Onze dels 41 regidors se n’han anat abans d’acabar el mandat
L’Ajuntament de Barcelona va celebrar ahir l’última sessió plenària abans del 28-M. Va ser una trobada de tràmit per tancar quatre anys en què hi ha hagut una gran rotació de regidors.
És habitual que els grups municipals pateixin baixes i altes durant els mandats, i el que ara conclou no n’és una excepció. Regidors que prefereixen optar per un altre destí professional o per una altra administració. Abans de començar la llista, s’ha de comentar el cas a part que s’ha viscut fa unes setmanes, quan la regidora d’ERC Marina Gassol va morir de càncer als 50 anys. Una tragèdia que no té res a veure amb les sortides i entrades que es viuen al consistori, i que va sacsejar els grups, més enllà de diferències ideològiques.
La resta de casos responen a situacions que no han sigut estranyes ja en mandats anteriors. Sis grups van obtenir representació a l’ajuntament en les eleccions del 2019. Per ordre de més a menys votat: ERC, amb 10 regidors; Barcelona en Comú, també amb 10 però amb 5.000 vots menys; el PSC, amb 8; Barcelona pel Canvi-Ciutadans, amb 6; Junts, amb 5, i el PP, amb 2. De seguida, Barcelona pel Canvi-Ciutadans es va dividir en dos: Ciutadans es va quedar amb quatre regidors i Barcelona pel Canvi amb dos.
En el grup d’ERC, la urbanista Maria Buhigas va deixar l’ajuntament el setembre del 2020 per dedicar-se a altres reptes professionals. Va ser substituïda per Marina Gassol, que era la número 11 de la llista que va encapçalar Ernest Maragall fa quatre anys. Quan Gassol va morir, Àlex Fexas va entrar com a nou regidor republicà per a les últimes setmanes de mandat.
La marxa de Collboni
També es va acomiadar del grup republicà Miquel Puig, un antic pujolista cridat a dirigir els assumptes econòmics de la ciutat si Maragall era alcalde. Se’n va anar a la Generalitat, a ocupar-se dels fons Next Generation. Rosa Suriñach va entrar al seu lloc. Buhigas no va ser la primera en anar-se’n. Abans, el juny d’aquell any, i per motius de salut, va deixar el consistori Margarita Marí-Klose, regidora del PSC, que va ser reemplaçada per Joan Ramon Riera. Per mantenir el repàs per grups s’ha d’esmentar l’altre abandonament que ha viscut el dels socialistes: el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, va sorprendre al renunciar a la seva plaça per centrar-se en la campanya. Núria Carmona va prendre el seu relleu.
En el cas de Barcelona en Comú hi ha hagut una baixa: Joan Subirats va anunciar el juliol del 2021 que se n’anava per jubilar-se als seus 70 anys. El va substituir l’actual regidor d’Educació i de l’Eixample, Pau Gonzàlez. Subirats va suspendre el seu retir tot just cinc mesos després, quan es va convertir en ministre d’Universitats del Govern de Pedro Sánchez.
Després de la ruptura entre els dos grups, a causa de les discrepàncies de Ciutadans sobre la conveniència de fer alcaldessa de nou Ada Colau per evitar que ho fos l’independentista Maragall, Barcelona pel Canvi va començar el mandat amb dos regidors: Manuel Valls i Eva Parera, i Cs, amb quatre: Luz Guilarte, Celestino Corbacho, Marilén Barceló i Paco Sierra. El cas de Corbacho és peculiar: va votar Colau, seguint l’estela de Valls, i tot seguit es va integrar a Ciutadans.
Dels sis citats, el primer a anarse’n va ser Valls, que la veritat és que va aguantar molt més del que vaticinava la majoria. Va dir adeu l’agost del 2021 i va tornar a França per intentar reprendre allà, amb un èxit escàs, la carrera política que el va portar a ser primer ministre. Óscar Benítez va ocupar la seva plaça.
Corbacho, jubilat dos cops
A Guilarte, substituïda per Julia Barea, la van destituir per dos vots a un perquè aleshores Ciutadans ja feia temps que només tenia tres regidors: Marilén Barceló va deixar el grup però va seguir al consistori. Va intentar passar-se al de Valls i Eva Parera, Barcelona pel Canvi, però no va aconseguir fer-ho: el secretari general de l’ajuntament, Jordi Casas, va dictaminar que no era possible.
Pocs mesos després d’insistir que era ridícul que hagués de confirmar que seria candidata el 2023, la cap de files de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, va convocar una roda de premsa en la qual, completament desmuntada, va afirmar que deixava l’ajuntament i la política. La va reemplaçar Joan Rodríguez, que és vist com un dels regidors amb més futur a Junts. El grup va tenir una baixa d’inici, la d’Albert Civit, que no computa, perquè no va arribar a agafar l’acta. Però el cap de llista, simbòlic, Joaquim Forn, sí que va prendre possessió, però va perdre la plaça al ser inhabilitat per la sentència del procés.
■
La pandèmia va marcar gran part de la gestió de Colau fins al punt de reorientar-la cap al que ha marcat el mandat, l’aposta per la mobilitat, per la reducció de l’espai del vehicle privat. S’han celebrat plens amb regidors a casa, connectats per internet. S’han viscut crisis obertes, com la del grup de Ciutadans, i més soterrades, com la del PP. I s’han lamentat tragèdies, la mort de la regidora Marina Gassol i la de la periodista Mària Sánchez.
■