Colau als edils: «Que els vagi bé en les eleccions i en la vida»
Un any després, el setembre del 2022, Corbacho va anunciar que se n’anava per jubilar-se. Per jubilarse per segona vegada, perquè quan va entrar a la llista de Valls era pensionista. La seva sortida del grup va ser el detonant d’un motí liderat amb Sierra que va acabar amb un altre adeu: Luz Guilarte va considerar llavors que havia arribat el moment de tocar el dos. Ho va fer després que Sierra es recolzés en la substituta de Corbacho, Noemí Martín, que portava 10 dies a l’ajuntament, per descavalcar Guilarte de la presidència per dos vots –els de Sierra i Martín– a un.
Poc més d’una hora va durar ahir l’últim ple municipal que Barcelona va celebrar en aquest mandat. Era un ple amb poc contingut que l’alcaldessa, Ada Colau, ha acomiadat sense una pompa excessiva: «No m’he preparat res, però sí que vull donar les gràcies», va dir en els últims segons de la sessió. «Ha sigut un mandat complex, amb una pandèmia. Sempre hi ha hagut un bon to i el respecte n’ha sigut la norma. Com a presidenta del ple, gràcies, i molta sort el mes que ve per a les eleccions i sobretot per a la vida», ha reblat Colau a l’acomiadar-se dels 40 regidors restants de la ciutat.
Han sigut quatre anys intensos, com recordava ella, però menys que els del mandat anterior, del 2015 al 2019, quan l’exigua majoria de Barcelona en Comú, fins i tot amb el PSC com a soci, i la seva ruptura amb els socialistes després d’un any i mig de convivència, va convertir el viatge en una cosa vertiginosa i agitada. Els últims quatre anys han estat marcats per l’ampli suport amb què s’han aprovat les decisions més rellevants, especialment els quatre pressupostos, generalment amb els 10 vots de Barcelona en Comú, els vuit del PSC i els 10 d’ERC com a soci extern. La relació entre Comuns i socialistes ha sigut més pragmàtica que solidària. El recel ha rondat la relació sense trencar-la.